Australia i la selva tropical

De l’aeroport anem fins l’apartament. Descarreguem i busquem algún supermercat.

Torns de dutxes i cuiners, un bon sopar i a dormir. Estem esgotats i alhora estranys de sentir que estem a l'altra punta del món.

***

Anem a buscar l’autocaravana als afores de la ciutat amb el transport públic. Em sorprèn molt la bona actitud de la gent, com són d'agradables i disposats a ajudar.

Doncs res, ja ho tenim tot. Només cal saber portar 7 metres d’autocaravana conduint per l’esquerra. Amb el papa ens mirem, només la podem conduir ell i jo, és el seu torn. Som-hi!

Ens informen que els endolls i l’aire condicionat de la part del darrere només funcionen quan estàs endollat a càmpings. La calor que fa és brutal, no ens imaginem estar aquí dins sense l’aire.

Quanta tensió. Pendent del maps, les rotondes i que tot vagi com toca. També hem de decidir que fem.

Primer ens acostem a la lagoon de cairns, una piscina al costat del mar, oberta a tothom.

També al centre comercial a buscar la targeta sim tot i que ens fan tornar-hi al cap d’una hora i mitja. No ens suposa cap problema perquè passem tota aquesta estona repassant tots els passadissos del supermercat agafant menjar pels primers dies. 4 opinions a la vegada, podria ser pitjor, som un bon equip!

Carregats fins dalt comprem les sims i tornem a la caravana.

Veiem que surt aigua de sota els seients del darrere. Truquem al telèfon de contacte i ens diuen que ja enviaran algú allà on anem a dormir.

Conduint direcció nord, cap a la selva tropical més antiga del món. El Daintree.

Fem alguna parada i mentrestant busquem càmpings a mig camí.

Em decideixo a trucar directament, però ja tenen la oficina tancada o em diuen que arribarem massa tard. Plou, es fa de nit. Hem de buscar alguna solució.

Gràcies al park4night, una aplicació on trobar llocs on acampar gràcies a altres campistes llegim bones opinions de l’aparcament d’un supermercat.

No hi donem més voltes. Fem una amanida per sopar, la meva primera amanida en dos mesos. Com ho trobava a faltar. I un tros de formatge, quina felicitat!

Durant el vespre va plovent bastant i cada vegada entra més aigua. Faig un correu amb més fotos i els informo de on estem.

***

Quina nit. Quina calor. Em desperto a les 5.30h que ja és de dia. No es pot viure aquí dins. Surto a fora i aprofito per parlar amb l’Andreu. Tot just són les 9 del vespre a casa.

Tothom es lleva d'hora, parlem de què fer durant el dia. S'ha d'aprofitar el matí que no plou.

Ens truquen de les caravanes que degut a la quantitat d’aigua hem de baixar abans de les 3 del migdia a Cairns, on la vam recollir. Així ho poden mirar i arreglar. Estem a 1h i mitja cap al nord, però després de negociar i buscar alternatives, no hi ha més opció.

Girem ben indignats conduint de baixada la increïble Captain Cook Highway.

Mentres ho arreglen pensem en què fer. Val la pena tornar a pujar fins al nord? Després haurem de baixar igualment. Decidim quedar-nos al Parc Nacional de Kuranda. Agafem el telefèric i sobrevolem la selva. Un paisatge únic i espectacular.

Fem algunes parades on podem passejar entre camins de fusta i veure una impactant cascada. Al poble de Kuranda podem donar un volt i tornem a baixar.

Tenim el càmping d’avui controlat. Així que hi anem directe per poder dinar.

Ha arribat el meu moment d’agafar l’autocaravana. El copilot Joan Viñas m’ha fet sentir segura i tranquila. No ha sigut tant com esperava.

Arribem a Palm Cove.

El càmping té zona comú de cuina així que aprofitem per cuinar allà. També ens refresquem a la piscina i la mama i el Joan fan classes de natació entre ells.

Comença a ploure, estem molt cansats. No volem dormir però acabem fent migdiada. Quan passa la pluja sortim a donar una volta i podem veure la tempesta sobre el mar. El color tèrbol de l’aigua pel riu que hi desemboca i els cartells d’alertes de cocodrils. Això no és cap broma.