Una mica d'activitat pels voltants d'Ella

Demanem un cotxe per anar fins a Ella.

Amb bus són més de 5 hores i diverses combinacions. Volem aprofitar els dies.

Ella és un petit poble conegut pels seus paisatges verds, les plantacions de te i l’inici o fi d’una de les rutes ferroviaries més boniques del món.

Només arribar anem a esmorzar, ja es respira ambient turístic. Fins ara tot era més tranquil i autèntic, però Ella m’ha recordat a Bali. Fet pel turista i ple de turistes. De totes maneres té molt d’encant i gràcies al turisme he pogut menjar una mica occidental per recuperar forces. El tema del menjar el porto fatal.

Ens canviem de roba i anem fins al little Adam's peak. Un petit cim, super conegut i ple de gent però amb unes boniques vistes de la vall. Hem passat més estona caminant per carretera fins al camí que la pujada en si.

El paisatge està pintat amb diferents tons de verd i tot i la calor, el sol i el cel blau ho fan encara més bonic.

Tornem a dinar i tarda de descans.

***

Hem agafat l’hàbit de sopar i anar a dormir d’hora així que al matí també ens despertem aviat.

Avui anem fins a l’Ella Rock, el “cim” que veiem des de davant del little Adam's peak.

Per arribar-hi has de caminar per la via del tren fins desviar-te per un camí.

Així ho fem. I de fet, tothom circula per la via. Hem vist que és més pla i ràpid.

Seguim el camí que ens indica una senyora i, com sempre amb nosaltres, ens perdem entre matolls. Apareix indicant-nos que és el camí del costat.

Pujada i calor i més pujada. El camí era curt, però prou dret.

Arribem a dalt i una ràpida i entretinguda baixada corrent. 

Ben acalorats ens dutxem i baixem a dinar.

La tarda torna a ser tranquila sense res a destacar. Només les llargues estones al Duolingo. 

Aquest vespre la lluna plena es deixa veure. 

Bona nit!

***

Seguim la rutina d’aquests dies. Avui anem fins al pont dels 9 arcs. Ja estavem avisats de la quantitat de gent que hi podriem trobar, així que intentem anar-hi més d'hora. 

El camí sen's fa curt. 

Ja hi ha molta gent, però cada vegada n’arriba més. 

Passen trens i tothom treu les càmeres. El pont és bonic i la idea és genial, però una vegada més perd tot l’encant. 

Baixem pel marge fins a sota el pont, entre plantacions de te. No hi ha gent i surten les millors fotos. Sort que encara hem trobat algún racó tranquil per poder gaudir del lloc. 

Tornem que gairebé ens atrapa la pluja. Dinar i una tarda més. 

A part de les excursions, no hi ha massa res a fer al poble. Bars i restaurants.

Ha anat bé uns dies per deixar la motxilla i connectar amb la natura.

Tot i la gent, val la pena!