Barqueta i bici per explorar una nova regió: Ninh Binh.

El trajecte amb bus s’acaba fent bastant pesat. El conductor para al mig de la carretera preguntant-nos el nom del hostel. O això creiem. Li anem repetint que baixem a Ninh Binh, però ell continua.

Miro el maps i veig que just hem passat la ciutat i seguim avall. En Josep (el noi de Mallorca), que també està allotjat al mateix hostel que nosaltres, li repeteix al conductor que nosaltres baixem a Ninh Binh. Torna a parar, ens fa baixar i assenyala carretera amunt.

Agafem les maletes i ens ubiquem. De la resta del bus ningú ve aquí? Sembla estrany. De totes maneres, després parava a Tam Coc i seguia cap a Hue.

Veiem que estem a 5 minuts amb grab, és a dir 50 cèntims cada un.

El repte serà trobar algún lloc obert per sopar.

Acabem a un pho, un dels tants locals d’aquí, amb taules baixes i tamborets.

Demanem uns fideus i remarquem que no volem verdures. Evidentment no ens entenen però creiem que amb els signes haurà quedat clar.

Apareixen els plats amb dosi extra de verdures. Som-hi.

Tornem al hostel i la Marta i en Josep fan una partida del billar.

***

Ens llevem amb la calma i decidim anar a Trang an, una zona de la regió coneguda pel riu, les coves, l’entorn i els temples.

Reservem un tour amb una barqueta de bambú pel riu passant per diferents coves i temples de la zona..

El paisatge és molt bonic però el riu ple de barquetes i armilles taronges. Estem gairebé 3 hores donant voltes, pobre el senyor que s'ha passat remant tota aquesta estona!

Negociem amb un taxi per tornar a Ninh Binh, anem a dinar i tornem al hostel.

Quan torna en Josep del seu tour anem a sopar junts.

Matí intens i tarda tranquila. Demà més!

***

Esmorzem amb 2 noies de Girona i un noi valencià. Avui lloguem bicis i anem cap a Tam Coc, una altra zona coneguda com Trang an. Molts turistes ho fan amb barqueta però nosaltres optem per la bici.

Està a uns 7 quilòmetres del hostel. El senyor ens ensenya com funciona (no té cap misteri) ben atent i ens diu adéu des de la porta unes quantes vegades. Com un pare que acomiada als seus fills quan marxen d’excursió amb l’escola. Rovellada i rodes primes però us asseguro que són tot terreny. Almenys les hem fet passar per tot arreu.

Amb una ma al manillar i l’altra al maps per entendre els carrers. Ens dirigeix per carreteres principals que fan poca gràcia. Aprofitem totes les voreres i passem alguna rotonda el més ràpid possible. Ja fa mal el cul.. poc costum de bici!

A Tam Coc fem un tomb per camins del voltant del riu i intentem arribar a un viewpoint on tampoc es veu gaire res diferent.

Veig que la Mua Cave està a 4 km. És un altre lloc de la zona que ens feia gràcia anar-hi. Per no fer volta, veig al maps.me (una aplicació genial per veure camins i carreteres offline, entre d’altres coses) que podem retallar. Els camins es compliquen però hi arribem! La Marta potser no torna a gafar una bici amb mi. 😅

Una senyora ens vol fer aparcar la bici al seu local, primer ens preguntem si s'ha de parar aquí o podem seguir un tros més, i llavors veiem que més endavant una altra senyora fa igual. Passem de llarg i aparquem al final de tot. També pagant però a prop de l’entrada. Tiquet i amunt. I ben amunt. Molts esglaons ben drets envoltats de banderes del país i unes vistes increïbles.

Baixant agafem les bicis i parem a dinar abans de tornar al hostel.

Agafem el ritme i en menys de mitja hora arribem.

Un dia diferent i productiu.

Cap a les 18.30h anem a buscar sopar per emportar i quedem amb en Josep al punt de trobada pel bus d’aquesta nit. Ell també segueix la mateixa direcció que nosaltres.

En teoria sortiem a les 19.30h però evidentment ja ens informen que mínim les 20h.

Estem al costat del llac. Aprofitem per anar a donar un volt a les paradetes. Sembla Berga per Patum. Quin ambient!

Tot decorat amb llumets i fanalets i tard però a temps, descobrim aquesta bonica zona de la ciutat.

Ara ja al bus. Aquí passarem la nit. En concret unes 11 hores.

Toca intentar dormir. Bona nit!