Una illa plena de sorpreses

Son les 5.30 del matí que algú cridant “Cat ba, Cat ba” em desperta. Obro els ulls i veig les llums del bus obertes i ningú enlloc, només la Marta també acabant d’obrir els ulls i desorientada de l’ensurt.

El conductor ens diu amb llenguatge de signes que hem de baixar del bus. Veiem la resta de turistes fora..

Al cap de res, pugem a un altre bus. Aquest, però, cada llit-seient és per dues persones. Cal dir que és més ample però de totes maneres no lo suficientment còmode per dormir. Així que com podem, passem unes 4 hores més.

Em desperto de la calor, estem parats esperant el ferri per arribar a la illa de Cat ba. En total, fins arribar al poble de l’altra punta de l'illa hem estat 11 hores i mitja.

Estem rebentades.

Amb tot carregat, anem a buscar on esmorzar i posar ordre. Hem passat del fred a la calor i encara portem les jaquetes penjades per aquí fora.

No molt lluny tenim l’hotel (sona qui sap què però seguim amb el ritme de 3€/nit).

Abans toca treure diners.. a tot arreu has de pagar efectiu o pagar un 3% més per fer-ho amb targeta, així que acostumant-nos a una nova moneda, anem treient bitllets del moneder cada dos per tres.

També ens informem dels tours per les badies i reservem.

Anem a dinar al restaurant on serà el “menjador” de molts àpats durant aquests dies. Descobreixo un milkshake de mango que supera qualsevol altre que havia provat. Quin vici… quan torni a casa no en voldré saber res.

Dono una volta pel port (en obres, com tot en aquest poble) aprofitant per contestar missatges que em fan reflexionar una vegada més del perquè estic aquí.

Estan construint mega resorts ... D'aquí pocs anys això serà una turistada més. Si teniu l'oportunitat, veniu aviat! Creieu-me que val molt la pena.

Més tard ens acostem caminant a la platja, ja fosqueja i no hi ha gairebé ningú.

Torno sola cap al centre amb el cap donant mil voltes a tot. De les ganes d'estar sola però la por a no tenir ningú en certs moments i bucles que no em porten enlloc. Son pensaments fugaços, en poca estona ja estic pensant en una altra cosa, justament amb lo bé que estic aquí.

Aviat torna la Marta. Seguim amb la rutina de dutxa, sopar i dormir. El cansament dels dies de viatge és real!

Un llit gran per cada una però durs com el terra. Tinc dubtes de si és un matalàs.. hi ha son. Bona nit!

***

A les 8.30h hem de ser a un punt de trobada, a pocs minuts de l’allotjament.

Estem envoltades de turistes alemanys i holandesos (entre altres) ens n’anem a fer un tour d’un dia per Lan Ha Bay i Ha Long bay.

Abans de seguir, us poso en context.

Cat ba Island (on estem ara mateix) és l’illa més gran de la Badia de Ha Long, al nord de Vietnam. És coneguda pel seu paisatge natural i les seves coves.

Estem aquí gràcies a la recomanació d’una parella que vam conèixer a la illa de Flores, Indonesia. Des d’aquí es pot accedir a la Badia de Lan Ha, menys coneguda però igual d’espectacular que Ha Long la qual els tours també t’hi acosten ja que està al costat.

Un mini bus ens porta al port i dos guies molt enrollats i de la broma ens expliquen el dia d’avui.

Passem el dia entre aquesta meravella natural, passem per pobles flotants pesquers i podem veure la dimensió de peixos que viuen entre aquestes aigües.

Fem alguna parada per banyar-nos i una excursió amb kayak per unes coves. Cal dir que ha sigut tot un repte i ben divertit! La tècnica molt millorable però ens hem apanyat prou bé, oi, Marta?

Hem dinat tots junts al menjador del vaixell, molt marisc i verdura. Més aviat col.. posen col a tot arreu. Ja prou!

Ja de tornada fem una última parada per banyar-nos. Passa aire i fa fred, no convida gaire ficar-se a l’aigua però no m’ho penso gaire i cap dins.

Alguns anem nadant fins una mini platja i wow. La sensació d’estar aquí al mig és molt guai!

Allà, estic una estona parlant amb el noi (que ara que penso, no ens hem preguntat el nom jeje), d’Stutgart i que vam coincidir també al bus de Sapa fins aquí. Està de viatge amb la seva parella durant 3 setmanes per Vietnam. I així, una història més i un bonic moment compartit.

Ja al vaixell, m’abrigo amb el què puc i em poso els auriculars. Escolto la música de fons i vaig observant un enton declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO amb molta raó.

El sol va caient i s’amaga darrere els núvols, nosaltres arribem al port i directe a la dutxa per escalfar-nos.

Cal dir que és un plaer aquesta fresqueta.

Baixem a sopar al lloc d’ahir, son les 6 de la tarda però hi ha gana.

Un dia d’aquells que quedarà un record especial.

***

Des que vam arribar a Cat ba, que m’informo sobre el Parc Nacional que hi ha al centre de l’illa. El cansament del primer dia no em va ajudar gaire per sortir a la tarda però avui ho haviem de provar. Se’n parla molt.

Primer però, esmorzar. El tenim inclòs amb els 3€ de l’allotjament, quina meravella no? Doncs cap de les opcions em convenç massa. Ahir em vaig demanar ou amb pa i era una truita amb més pastanaga i com que ou. També tenen arros o fideus que per esmorzar no entren massa bé. De les altres dues opcions que queda, em decanto pel pancake, i resulta que no en tenen. Doncs res, em demano el pa amb mantega i melmelada i vaig al super del davant a comprar xocolata. Havia aguantat molts dies (setmanes) sense menjar xocolata de rajola. I cara que és!!! M’ho podia permetre. Feliç.

Així doncs, com a casa, pa amb xocolata i cap al carrer a buscar algún transport per fer els 20km fins l’entrada del parc.

Comencem a negociar amb un senyor d’una moto que no parla anglès i la conversa és ben entretinguda. Ens entenem perfectament, però.

Apareix un altre noi amb una mena de tuktuk o altrament definit per la Marta, un carrito del golf, per entendren’s. Ens diu el mateix preu que les motos i jo ho tinc clar.

Doncs decidit. Vent a la cara i endavant.

De nou, un documental en directe. Encara es poden veure les destrosses del tifó Yagi, una tempesta que va arribar al nord del país a principis de setembre i ho va destrossar tot emportant-se també vida de moltes persones.

Arribem al parc i acordem amb el senyor que ens espera aquí.

Fem la ruta curta, poc tros però molt bonic. Perquè ens entenguem, com qui puja a Queralt. Escales amunt fins a un viewpoint, però en comptes d’un Santuari hi ha una caseta de fusta i les vistes són de turons i verd a 360°.

Es pot continuar fins a un altre punt més amunt. La Marta m’espera i jo m’hi acosto. Em sento plena i amb l’energia carregada. Ho necessitava!

Massa dies de poc esport (per no dir gens) i cada dia més mandra. Hem fet bé d’anar-hi. Ha sigut un bon matí.

De nou a Cat ba town anem a dinar i fem temps esperant el bus per marxar ja d’aquest bonic racó de Vietnam.

Anem al lloc de sempre a buscar un batut (de mango, obviament) per emportar i a les 15.15h estem a l’hotel. Com ens havien dit.

Esperem 45 minuts, no apareix ningú, ni la dona de recepció que ens ha reservat el bus i que no ens ha donat cap tiquet. Aquesta vegada li vaig preguntar però em va dir que no en necessitava. Pots contar..

Pujo escales amunt a veure si la trobo i allà està, amb la música netejant habitacions. Li pregunto pel bus i ben tranquila truca a no sé qui. Em diu que en 5 min ens venen a buscar. Que el bus fa fent ruta recollint la gent.

Poc més de 5 minuts apareix un senyor que l’única paraula del vocabulari que coincidim és el nom del nostre destí. És un taxi. No entenem res. On és el bus?

Més endavant descobrim o creiem que s’havien oblidat de nosaltres i sort de buscar la senyora per trucar (creiem que al bus perquè ens esperi i un taxi perquè ens acosti allà on passa).

A mig camí, abans d’arribar al port veiem un bus parat i allà ens deixa. Ens agafen les motxilles i les carreguen al “maleter” (com es diu el lloc on guardes les maletes dels busos?), nosaltres pugem a dalt però pocs seients queden lliures.

Una dona del País Basc ens deixa seure juntes i seu ella amb un noi que resulta ser de Mallorca.

Estem els 4 parlant tot el camí fins al port. Els dos venen de Tailàndia i, com sempre dic, més històries.

Es pon el sol pujant al ferri. Anem fins a coberta per sortir del bus que ja hi passarem prouta estona.

Son les 18.25h de divendres 22 de novembre 2024, al seient d’un bus seguint amb el viatge i fent camí per Vietnam.

Seguim!

Aquí sota teniu un espai per comentaris, em faria molt feliç saber qui està seguint el viatge des de casa 😘