Tortugues, platges i postes de sol: Gili Islands

Arribem a Gili T, anem a dinar i mentrestant reservem un hostel per les properes dues nits.

Estic acostumada a demanar els mateixos plats, però quan m’arriba el dinar, veig una salsa que pinta a picant. I evidentment! No m'ho puc menjar…

Anem al hostel, ja notem l’ambient de festa.. no és per nosaltres. Però evitem una mica la gent i jo aprofito per fer-me una dutxa i refer-me. Estic més apagada.

Surto a comprar un bowl per emportar-me a la platja a veure el sunset.

Ens trobem amb la Marta. Parlem fins que es fa fosc i el següent objectiu és buscar lloc per sopar. Quina bona vida! Jejeje

Ens permetem el capritxo d’una pizza 4 formatges per tenir la dosi que tant trobem a faltar del formatge. Horari europeu.

Chill i a dormir. Compartim habitació amb una noia de Brasil que està estudiant a Corea del Sud i ara ha vingut 10 dies de vacances a Indonesia.

***

Ens llevem a les 7 i sortim a llogar una bici. Així sí!

La propera parada és per esmorzar i ens dirigim al carrer principal a negociar el lloguer de material d’snorkel.

Padalem cap al nord, on el maps ens indica el “turtle point”. Un senyor ens diu on hem d’anar, costa arribar-hi per la quantitat de pedres per entrar a l’aigua però em poso a nedar i poc més endavant veig una tortuga. És brutal veure-les en directe. També peixets petits i molt corall.

No es veu res més, tornem a les bicis i provem a un altre lloc. Tampoc hi ha sort amb les tortugues però bonic igualment.

Seguim donant la volta a l’illa. Tot son bars, restaurants i resorts. La sorra plena de zones chill out i només et creues que bicis o carros.

En 20 minuts de bici ja hem voltat l’illa. Parem a una altra platja. Sorra blanca, aigua transparent i tot molt idídic. Apareixen algunes tortugues a la costa, tan tranquiles elles.

El sol apreta fort! I he de dir que tinc els meus dubtes si estic morena o una mica vermella :(

Comprem una aigua fresca i anem a la piscina del hostel.

Voltem molt per buscar on dinar i la tarda cadascuna amb les seves coses.

Vaig fins a la platja una estona, torno el material d’snorkel i de nou cul a la bici direcció a l’oest de l’illa. Son les 17h, comença a a caure el sol. Decideixo travessar-la pel mig i així retallar. Però he de fer més d’una parada pel camí per revisar el maps i veure que no vaig on toca, també moments cara cara amb altres bicis .. i és quan m’adono que sense voler vaig per la dreta (aquí tot va al sentit contrari, les bicis també).

Em poso el banyador i gaudeixo del moment sola i tranquila veient com el sol va baixant. L’aigua està molt calenta i tranquila. El cel es va pintant de bonics colors i el sol, de color vermell i forma perfecta, s’amaga al mar per l’horitzó.

Em vesteixo i entre sal, sorra i mosquits agafo la bici per anar a recebre la Marta que està una platja més avall.

Algú ha fet fogueres i la llum del capvespre ho fa tot encara més bonic.

De nou amb la bici, ara ja de nit i sense llum. Em penjo el mòbil amb la llanterna posada perquè els que venen ens vegin i anem pitant cada dos per tres. Com fan ells sempre i a tot arreu. Em sento una més. Molt divertida l’experiència de la bici. Un bon mitjà de transport. Mil vegades abans bici que moto haha.

Al hostel em dutxo i sortim a sopar.

Estem al costat del mar, passa airet i s’està molt bé. Sona música de fons i al voltant son llumets i tranquilitat. A Lombok es veuen lamps. Com de costum, però per sort no acaba arribant.

Un dia més que acaba i com diu el papa, “a gaudir-ne, que el record viatjarà sempre amb mi”

Gràcies a tots els que m’heu empentat per fer això i a la Marta per acompanyar-me la primera part d’aquesta gran aventura.

I orgullosa de mi mateixa de tot el què estic fent amb el què comporta.

La muntanya russa d’emocions del viatge està de pujada i això em fa sentir plena i feliç. Alhora també agafant força pel què pugui venir i, un dia més, seguim!

Una abraçada a tots els que esteu llegint això ara mateix.

***

Era evident que tot no podia ser perfecte. I avui en tinc 4 raons (les quals ho compro ràpid perquè no hi ha res greu, tot anava massa bé fins ara). Sembla ser dilluns, però aquí perdem el compte de les hores i els dies de la setmana.

M'he llevat amb el cos ple de picades. Pensava que serien de mosquit però poca pinta. Alguna cosa ha dormit al meu llit aquesta nit 😡

Amb les motxilles carregades anem a buscar on esmorzar. Ja fa un bon sol i trobem prou el pes que portem a l’esquena.. sort que no les arrosseguem cada dia!

Em venia molt de gust un altre bowl amb fruita i iogurt, però em volia assegurar que no rentaven la fruita amb aigua de l’aixeta ni que hi hagues res estrany. He entretingut a preguntes la cambrera fins que n’he estat segura. El lloc es veia net i de confiar, ple de turistes i tots menjant el mateix. Provarem.

Parem al port per comprar el tiquet fins a Gili Meno. Surt en questió de segons.

Ja es respira més tranquilitat. I és que ja ho diuen que Gili Meno i Gili Air, les altres dues illes, son molt més tranquiles.

Preparem el kit de platja i sortim a explorar. La idea és fer algún tour per així també anar fins a Gili Air, però pel què veiem, massa car (pel nostre pressupost) i ja ens serveix llogar unes ulleres d’snorkel per acostar-nos-hi nosaltres des de la platja.

Negociem de nou amb una senyora i decidim donar la volta a l’illa caminant, tot parant a la platja i fent sobre la marxa.

Tirant cap al sud veiem un lloc on ens convida banyar-nos. I com deia al principi, no tot pot ser perfecte. Les meves ulleres tenen un forat, entra aigua i el tub de la Marta no va bé. Tooornem a la paradeta de la senyora i ens les canvia per unes altres. Evidentment ens fa molta mandra tornar a baixar d’on venim i donem la volta per l’altra costat, direcció nord.

Allà el maps ens indica que és el turtle point. Agafem les ulleres, el tub i cap a l’aigua!

En veig una només entrar, que s’escapa. I a mesura que anem entrant al mar, cap rastre de tortugues però el fons ple de peixets i corall.

Seguim caminant pel costat de l’aigua agafant pedretes. En aquests moments ens és igual el límit de pes de la maleta… problema de l’Anna i la Marta del futur.

Fem una altra parada ja canviant direcció, cap a l’oest. Nadem un bon tros sense veure cap tortuga, i just quan ens rendim apareix tot tranquila arribant a la sorra.

Hem intentat de moltes maneres fer-nos un selfie amb ella però impossible! Qui diu que les tortugues son lentes?

És hora de dinar, busquem algun lloc però tot son resorts i restaurants “pijos” els quals passem de llarg.

Trobem un lloc local amb unes tombones estil els altres però low cost. Ens va perfecte. Ens estirem i dinem. Com reines!

El sol apreta molt fort, i ja tinc ferides als peus de caminar amb les sandàlies molles i plenes de sorra. Ens queden 15 min. Un tros endavant m’adono que no porto les ulleres i el tub que hem llogat. Desfaig camí fins al lloc de dinar i no hi son … he de tornar a pujar fins on hem fet snorkel, a veure si hi ha sort. El mal als peus és real, em descalço i n’avanço més. El camí és sorra. Vaig bé.

Estic super cansada i acalorada.. però les trobo. Menys mal!

Ara toca caminar de nou pel mateix camí fins on ens hem separat amb la Marta i acabar d'arribar a l'allotjament.

Si m’estiro no m’aixeco. Anem a tornar el material a la senyora i descarto veure la posta de sol. No puc. Necessito descans. Em fa mal el cap i em pesa tot.

Es veu l’arc de Sant Martí a Gili T i uns nens jugant a l’aigua.

Ens informem també pels boats de demà. Hem decidit que canviem d’illa. Segurament la última d’aquest primer mes a Indonesia. Sabeu quina?

La Marta torna a la platja, jo, com he dit, no puc. Compro una aigua fresca al super, em dutxo i m'estiro al llit.

Hem refet la maleta, ens hem informat pels propers dies i a dormir.

***

Després d'esmorzar (avui el teniem inclòs) anem fins al Port. D'allà un public boat fins a Gili Air, on hem de fer transbord i esperar-nos 1 hora i mitja.

La Marta busca una ombra i jo em vaig a banyar (de la meva mare dec venir..).

Aprofito també per escriure al diari i gaudir d'aquesta petita illa.

"Hem passat 3 dies a les Gili, un petit paradís on hem tingut molta platja, tortugues i postes de sol impresionants.

Estem a Gili Air, son les 11 del matí, estic a la sorra amb la motxilla i el diari. L'aigua és transparent i es respira tranquilitat. Peus plens de sorra blanca i el cos humit amb gust salat. Una barreja perfecta. Segueixo vivint el meu somni. Quina sort estar aquí. Plena i feliç."

Ara sí, esperant al Port per agafar el següent fast boat fins la següent parada: Bali.