Tornem a la selva tropical. Dorrigo NP

Seguim carretera avall buscant alguna bona platja.

Parem a unes dunes de sorra blanca al costat del mar, tan salvatge, tan desert, tan autèntic.

Seguim un tros més fins a una zona de picnic on dinarem. Abans, però, baixem a la platja a remullar-nos. El papa s'entreten amb les pedres de la sorra i nosaltres tres ens banyem. Una altra platja llarga i deserta.

Seguim conduint fins a Urunga. Un passeig per sobre el riu acabant al mar amb unes passarel.les de fusta.

Refresca. Qui ho diria!

Des que vam creuar a l'estat de Nova Gales del Sud (ahir) la diferència horaria amb Catalunya ja son 10 hores.

Es fa de nit gairebé a les 8 del vespre i aprofitem els últims rajos de sol direcció la zona d'acampada on farem nit avui.

Per variar deixo al Joan que faci les maniobres per aparcar l'autocaravana.

Preparem el sopar i mengem amb companyia de molts mini insectes voladors que no sabem per on entren.

La ruta segueix. Bona nit!

***

Ens llevem d'hora per anar fins al Parc Nacional de Dorrigo, una selva tropical una mica cap a l'interior.

Fem una excursió per allà envoltats de vegetació i mil ocells que no es deixen veure.

Al mirador hi ha un escrit que m'ha semblat molt bonic. Us en deixo la traducció:

“Atura’t un moment per gaudir de la impressionant vista que tens davant teu. El viatge evolutiu d’aquesta selva tropical té arrels tan profundes que va ser testimoni del moment en que els ocells van començar a cantar, fa almenys 20 milions d’anys. Els pit-roig grocs es troben entre els ocells més antics de la Terra. Escolta en silenci ara perquè encara canten.”

Decidim conduir d'una tirada per arribar al càmping d'avui. Ha sigut pujar al cotxe i posar-se a ploure.

Fem el dinar que tarda una bona estona i juguem a la botifarra.

Estem al càmping més car però més atrotinat. Sense cobertura i amb l'internet apurat a la zona dels lavabos.

Una estona de descans, sopar qui te gana i acabem la partida de la buti. Ens han guanyat!

Seguim!