Terima kasih Indonesia! Últims dies al país i molt sobre la marxa

Després de preparar de nou les motxilles demanem un gojek (perquè és més barat que grab) per canviar de ciutat.

Ens deixa al Hostel de Kuta.

Son les 12 del migdia i fins les 2 no podem fer el check-in. Deixem les motxilles i sortim a donar una volta. Hi ha moltes paradetes.

Aprofitem també per dinar a un Warung (si recordeu, un warung és un local/restaurant típic d’Indonesia) i fem temps per entrar a l’habitació.

Son 22 llits en format llitera estil càpsula. Cada una amb la seva tauleta, llum i endoll. Descansem una estona esperant que afluixi el sol i baixem a la platja.

És el meu dia.

Kuta beach, igual que a Lombok, és coneguda pel surf. Així que llogo una taula a un gran mestre i que comenci l’espectacle.

Una hora i mitja a dins l’aigua que em passa volant. Intentant agafar alguna onada.. o almenys l’espuma per aixecar-me a la taula. Però no! Com a molt de genolls i durant 3 segons. Per alguna cosa es comença diuen.

Cau el sol, i aquella llum que tant m’agrada m’acompanya durant aquesta estona. Les onades cada vegada són més grans i jo acabo esgotada i amb algun cop al cap, peu i genoll. Tot bé.

El mestre em crida que és hora de sortir de l’aigua. El sol s’està a punt d’amagar.

Dutxa, sopar i dormir. Com de costum.

S’acaben els dies a Indonesia i entra aquella nostàlgia.

***

El resum del dia d’avui és no fer res. Així que poc hi ha per explicar excepte la tarda que mentres esperavem que es pongues el sol, un noi ens diu si ens pot fer algunes preguntes. És en Daniel, de Cadiz. Està aquí de viatge, fent una pausa del seu doctorat a Sydney i com amant de la lectura, s’ha proposat preguntar a diverses persones, sobre alguna història interessant que tinguin i en un futur, potser, escriure un llibre.

Ens costa molt saber què explicar, però amb preguntes seves acaba sortint una bonica història que em guardo per mi. Si mai publica el llibre us ho faig saber :)

El mar cada vegada va pujant i l’espai de sorra es va reduint. Ens la juguem bastant fins que una onada ens atrapa. Tot moll i arrebossat.

Passem per la dutxa abans de sopar, com també la funda del diari. Sort del secador del lavabo per poder salvar la llibreta. Quin ensurt..

***

El dia d’avui ha estat enfocat en el vol que teniem a la tarda. Facturar una maleta, preparar de nou les motxilles i planificar l’anada a l’aeroport i els àpats.

Tornem a dinar al warung del primer dia i aprofitem per emportar-nos nuggets de pollastre per sopar a l’avió, creiem que serà més pràctic.

A les 13.30h agafem un gojek fins a l’aeroport i el primer que veiem al mirar les pantalles és: “cancelled due to volcano”.

Sort que no teniem gaire més planificat sinó les dues properes nits al proper destí.

Gestionem amb l’aerolínia i ens diuen que agafem el vol demà a la mateixa hora.

Una mica decepcionades reservem un altre cop al hostel d’on veniem.

Toca pagar un altre grab/gojek fins al centre (sort que estem a prop). Ens proposem sortir de la zona de l’aeroport per pagar menys i aconseguim retallar 5€ (que aquí son bastants).

De totes maneres, sortir no és fàcil. Tothom et para perquè vagis amb el seu cotxe o moto, tot son carreteres principals i ens trobem al mig amb les nostres motxilles sense saber cap on anar per sortir d’aquí.

Apareix un noi amb una motxilla, li preguntem cap on va, i tot i anar cap al nord, la seva intenció era la mateixa: sortir de l’aeroport caminant. És d’Estats Units, i porta ja un any viatjant per Sud Amèrica i Europa. Ara comença el seu viatge pel Sud Est Asiàtic sense data de tornada.

Arribem al Hostel, fa dues hores i mitja hem sortit. Check-in, claus, tovalloles, bla bla bla i ja hi som de nou a una càpsula d’aquestes habitacions. Amb la tonteria hem passat el dia.

Recuperem forces i anem a la platja a veure la posta de sol. I wow!

Un altre dia que acaba i segurament (tot i tenir els nostres dubtes de volar demà) l’últim per nosaltres a Indonesia.

Ha passat un mes, estones lent però altres massa ràpid i feliç amb tot el què m’ha aportat.

Amb el noi que vam conèixer ahir a la platja, entre tanta conversa per explicar una (bonica) història, parlavem de viatjar. I em va dir que molta gent viatja per conèixer un indret, però per fer-ho bé, ell creu que hi has de viure un temps.

Hi estic d'acord, però una de les meves raons per viatjar son per la meva propia persona. M’interessa molt la cultura del país, el paisatge i la gent, però sobretot viatjo pel què comporta aquest en mi.

Com reacciono davant les situacions, el què puc aprendre i el fet de compartir-ho ja sigui, en aquest cas, amb la Marta, fent fotos per capturar el moment o amb la meva propia persona. També per adonar-me del què tinc i com soc jo en una situació completament diferent.

Per mi viatjar és un sentiment i una emoció que viu molt intensament amb mi. 🫶🏽

Sopem a la platja el que teniem per l’avió, ja és de nit i tinc gula de xocolata.

Arribant al hostel es posa a ploure, i de sobte, una tempesta increïble!

Estic al Rooftop connectant un dia més amb Catalunya. Els llamps il.luminen tot el cel, cada vegada plou més i els trons sonen molt fort. Potser sort que no hem agafat el vol avui?

***

A l’expectativa de si avui podrem sortir del país o ens quedem a Bali un dia més. I quin problema, no? Jejeje

Una dutxa abans de sortir tot i estar suant de nou des del minut 1. Tornem al warung 35 a dinar com ahir. Estem vivint el dia per segona vegada, tot estrany.

Anem a l’italà que ja ens coneix a buscar una pizza per emportar i així tenim sopar a l’avió. Demanem el gojek fins a l’aeroport amb la tàctica que vam aprendre ahir per estalviar-nos algún € i amb la idea clara de mirar la pantalla només arribar.

Siii! Scheduled. Bon senyal!

Primer repte és fer tetris de maletes per no passar del pes. Com que en facturem una entre les dues de moment ens en sortim prou bé. El què passarà d’aquí un mes és problema de l’Anna del futur.

Ara ja estem a la Gate 6C, esperant per embarcar i rumb cap al següent destí.

Termia kasih, Indonesia! Fins aviat