Road trip per la East Coast. Dies de cotxe fins a Rainbow beach

Sona el despertador a les 4.45h, una son increïble però tenim clar què veniem a fer.

Estem a Cape Hillsborough, conegut pels cangurs i els wallabies que venen a la platja de matinada just a la sortida del sol.

I quina decepció. Arribo a la platja i com qui va al circ. El cel està preciós, la platja és brutal, però la quantitat de gent em sembla desmesurada, tot i així, més encara el fet que un senyor del càmping o del parc amb una galleda donant de menjar als animals perquè vinguin. 

Bonic de veure els animals però difícil de desconectar de l’entorn. 

El millor, quan alguns han marxat saltant cap a dins el bosc o un wallaby amb el seu bebe a la "bossa".

Avui tenim llarga carretera per fer, mentres el papa condueix dormo una estona més. Fem parada a mig camí a una platja i continuo unes hores més fins on havia de ser el destí final del dia d’avui, Rockhampton city. 

Busquem un parc per dinar, 34 graus i un sol que no s’aguanta. El Joan torna a fer els boníssims espaguetis carbonara i valorem avançar un tros més de cotxe per buscar piscina o zona de bany. 

Arribem doncs a Tannum Sands, un càmping ple de nens però com tots, molt ben cuidat.

Amb el Joan anem a la piscina i més tard amb la mama anem a reescalfar les sobres de menjar per sopar.

Un vespre de reflexions, llargues converses sobre la vida i els diners.

***

Quin dia! Passem bona part del matí buscant tours per demà. Voliem anar fins a Fraser Island però tot està ple. Impossible. Trucades, webs i estrés. 

Costa trobar una alternativa. Parem al supermercat que el Joan i la mama agafen alls (entre altres coses) i a dinar, seguim mirant i finalment descartem la opció. 

Anem a Rainbow beach a veure la posta de sol.

Carretera llarga i recta, trossos estreta. La feina no és de maniobres però sí de mantenir l'autocaravana entre les línies de la carretera. Moments així si que m’adono de les dimensions..

Aparquem i caminem fins al mirador de la duna. Wow!

Caminem fins a veure el mar.

Esperem que s’amagui el sol i ens fem una dutxa de fora el parc.

45 minuts més de carretera fins a la zona on dormirem avui. Ja de nit. Es veu una tempesta a l’horitzó.

Arribem a la zona d’acampada i un senyor amb una mena de carro del golf ens ve a parlar i no entenc res. Intueixo que és el del terreny i l'hem de seguir. 

Li demano si ens pot omplir la galleda d’aigua. Portem ja uns dies intentant no fer servir la del dipòsit per evitar inundacions. Això implica anar a càmpings o fer tripijocs com avui.

Sopem un iogurt amb cereals i fruita i a dormir. 

Un dia molt pesat i cansat. D’opinions diverses i tots atabalats. Els dies de trajecte, com a Vietnam, formen part del viatge i per poder veure i fer activitats increïbles ens hem de moure. 

Austràlia, realment ets molt gran! Ho sabia, però ara m’ho crec més encara.

Dia 10 de road trip per la East Coast. Sona guai, no?

Doncs mentres escric això m’estic convencent a mi mateixa que tot i els dies apagats, també és bonic i la gran sort d’estar aquí.

Bona nit.