Quin malson a les Phi Phi

Arribem a Koh Phi Phi, la quantitat de gent, o més aviat turistes és desmesurada. Ho sabia, però no m’imaginava això.

4 carrers principals plens de bars i restaurants, botigues i agències de tours. De gent, gent, gent i més gent.

Estic escrivint això no especialment un dels meus millors dies, però la meva opinió de la illa no ha sigut gaire diferent des que vaig arribar.

Vaig a fer el check-in al hostel. Buscant la recepció entro a l’habitació, ni clau ni seguretat, del carrer directe a les lliteres.

Apareix una senyora que em demana el passaport. M’indica la llitera i tot fet.

Vaig a dinar, son ja gairebé les 3 de la tarda.

Havia llegit d’un mirador. Em canvio i vaig amunt, costa trobar el camí però un cop el tens és tot escales amunt. Fa un dia gris i tapat, com últimament. Tot i així s'està genial.

Em dutxo i surto a passejar pels carrers. No tenen res especial però hi ha moltes opcions per menjar. No puc desistir al batut de mango amb llet de coco.

Més tard m’acosto a veure en Flo, anem a explorar una platja, la de la festa i en marxem ben ràpid.

M'estiro al llit i sembla que estigui a dins el bar del costat. La música sona molt fort i no és especialment relaxant per dormir.

Busco els taps i tard o d'hora m’acabo adormint.

Em desperto una i tantes vegades, la gent parla com si fossin les 4 de la tarda. Quina nit.

***

Vam reservar un tour per avui el matí. No es pot anar gaire enlloc sense barca així que la millor opció era ajuntar-se amb més gent.

Sé que soc turista, com tanta altra gent, però la sensació d’avui m'ha fet entrar ganes de marxar d'aquí.

Després de 4 anys tancada i protegida han obert l'accés a la platja Maya Bay. Una de molt coneguda després de la película “The Beach” de Leonardo DiCaprio. 10 minuts de cua per una passarel.la de fusta de 200 metres per arribar a la platja, preciosa però carregada de gent, sense poder-se banyar i tothom buscant el lloc per fer la foto. Com aquesta.

Que bonic sembla oi?

Doncs la realitat n'és una altra. Això.

Abans d’arribar-hi hem passat per llocs increïbles, però per sentir de veritat el lloc has d’intentar desconnectar de la gent i les barques. M’he banyat a aigües blaves com mai havia vist i fet snorkel entre peixets.

Quan tornem al port vaig a dinar i busquem un taxi boat per anar a Long beach. Uns nois que també pugen al “taxi” ens diuen que és la millor platja de la illa. M’imagino qui sap que.. cosa que no hauria d’haver fet.

Una altra platja, res especial, però bonica, ho he de dir. Vaig començar per Koh Lipe, una illa molt potent i ara res em sorprèn.

M'he deixat la tovallola al hostel però de casualitat portava la capalina. Cosa o altra jeje.

És curiós el fet de moure's amb barca per arribar als llocs i com de normalitzat ho tenen ells.

Torno al hostel a dutxar-me i parlar amb els de casa. Vaig a buscar un altre batut i m’assec a un racó observant el perfil de turista que es mou per aquí.

Segurament hi ha de tot, però d’anglesos cremats del sol.. la majoria. Molts d’ells joves buscant festa. Almenys la zona on he anat a parar.

Acompanyo en Flo a comprar-se una tovallola i reservem el mateix ferri per dilluns. Segurament l’últim destí que coincidim. També ens hem proposat provar un plat típic: mango sticky rice. M’esperava més però no està malament.

Tornem a la platja, puja la marea, jo no vull anar al hostel, però no tinc altra alternativa. Sort!

***

Impossible dormir amb aquesta música. Però només faltava que arribessin alguns del hostel torrats obrint el llum i discutint durant més d’una hora. No vaig acabar d’entendre que passava, però una noia semblava estar molt enfadada.

Son passades les 2 de la nit, em sento desprotegida i no sé que fer. La gent borratxa em fa por però no puc fer res més sinó aguantar i deixar passar les hores.

A les 5 del matí encara parlen, almenys han apagat el llum i la música del bar fa una estona que no sona.

Només puc dir que vull marxar ja d’aquí.

Em desperto i l’habitació sembla un caos.

Baixo a la platja al matí/migdia, faig volar el dron per allunyar-me de la gent i veure-ho des de l’aire. És realment increïble.

Més tard a dinar i a descansar, moro de son.

Passa que les noies segueixen de xerrameca a l’habitació i no paren! Ni la migdiada puc fer.

No estan sent els millors dies, ni pel lloc, ni per la gent ni per mi en general.

Sabia que hi hauria dies per tot, però quan toquen els dolents, a part d’aprendre toca aguantar.

Tinc sort que hem coincidit amb en Flo. Perquè conèixer gent aquest hostel que no busqui festa sembla impossible.

Les Phi Phi, el típic lloc de Tailàndia que tothom en parla, que tan bonic paisatgisticament és però que tant turisme i festa crida.

M’ha decepcionat molt. No hi tornaria. I a partir d’ara, m’informaré més d’on estan ubicats els hostels. Quin malson! Encara em queda una nit i ja tremolo.

Atabalada me'n vaig a la platja quan ja fosqueja fins que em fan fora els mosquits. Aprofito per escriure el blog.

Busco alguna cosa per sopar i me'n torno al llit. Tinc un dia molt creuat haha.

Ja més tard em ve a socorrer en Flo per distreure'm i parlar amb algú, donem una volta per l’illa i ens quedem una estona parlant davant del seu hostel. A 100 metres del meu i ben tranquil.

Se'n va a dormir però jo no em veig preparada per tornar a la meva habitació. Hi ha dos espanyols allà fora, en Pablo i l’Alvaro. Estic una estona parlant amb ells i apuntant consells pels meus propers dies a Tailàndia. És hora d’anar a dormir. O intentar-ho. Al entrar a l'habitació surt un policia... No entenc res. Me'n vaig al llit, em poso els taps i a intentar-ho.

***

No cal que segueixi comentant la nit. Només que ha sigut millor del que m’esperava.

Intento fer la maleta sense massa soroll, tothom dorm. I alhora penso, poc se'n preocupen ells de no fer soroll a les hores de dormir..

El terra fa fàstig, els lavabos encara més. Que agradable tot plegat. Sort que ja marxo.

Segurament ha sigut la mala sort d’haver anat a parar a un hostel al mig de la festa, no tothom deu tenir la mateixa impressió que jo. Així que si algú es planteja venir que s’informi abans. És bonic, però estic segura que hi ha millors llocs al món.

Tot i així, seguim! Ara, esperant el ferri.

Bona setmana a tothom.