Quanta vida a Langkawi! Nous descobriments.

Em desperto que tot just es fa de dia, tranquilament vaig a esmorzar i espero la furgoneta del tour que he contractat.

Avui vaig a visitar els manglars de Kilim Karst Geoforest park.

Una llanxa ràpida ens acosta a la zona on també podem veure grans formacions de roca i una cova plena de ratpenats.

El dia seguia tapat, per tant temperatura ideal per gaudir de l’activitat.

També hem pogut veure àguiles. El símbol de la illa.

A la tarda he descansat al hostel.

Més tard hem sortit a sopar amb una noia de Suïssa i un noi de la Índia. Cadascú les seves històries, molt interessant. Hem anat a un Warung petit i autèntic, el boca orella d'altres viatgers ens ha portat aquí. Aquests son els millors!

Quedem amb en Flo sortint de sopar i anem els 4 al bar de la platja a veure un altre espectacle de foc. Per seure ens fan prendre una beguda, així que els quatre amb un mojito.

Acompanyo en Flo a sopar ja son passades les 10 de la nit.

Tornem al hostel i a dormir. Hem fet una petita família. És bonic i fa caliu.

***

Passem el matí al hostel, la Ruby i en Flo marxen ja de l'illa, però tots seguim el mateix camí. Segurament els trobi demà.

Espero que els vinguin a buscar i vaig a dinar. Uns arriben i altres se'n van. Ha arribat un holandès i compartim una estona amb ell i una sueca. Volia allargar una nit més però està ple. Així que he buscat un altre allotjament.

Em quedaré al costat del port i a prop de les cascades on tenia pensat fer una excursió aquesta tarda.

Demano un grab i m’acomiado d’aquest acollidor hostel que m'ha fet sentir com a casa.

On passaré aquesta nit resulta que soc la única de l'habitació de noies (i crec que de tot el hostel també), sembla un hospital. Res a veure d’on venia. Però tot ho farem! Ben tranquila que estaré jeje.

Preparo la motxilla i vaig cap a les cascades. Per la zona també hi ha un telefèric que s'eleva a les muntanyes. Hi ha qui diu que val la pena i altres que no. De moment m’acosto a les cascades i segueixo el camí amunt que puja al cim on té les mateixes vistes que el telefèric.

Ja son les 2 del migdia, tanquen a les 6, convençuda que tindré temps començo a caminar. Passo de llarg els gorgs i vaig directe al pic. Els cartells indiquen 2 hores però jo no m’ho crec.

Prou raó tenien. Quan portava una hora de pujada pregunto a uns nois que baixen si falta molt. Em confirmem que si. Ara no puc girar. Anna, amunt! El camí és MOLT dret, hi ha cordes per agafar-se i no passa gairebé ningú.

En algún moment em plantejo girar, estic cansada i no vull ser la única que volta per aquesta muntanya.

Pregunto a una parella que també baixa si queda algú al cim, em confirmen que sí. Segueixo pujant. Gairebé de 4 grapes del pendent que té. Estic jo sola i els animalons. Que sortirà per aquí?

Miro amunt i veig un mico dels típics d’aquí. Negre amb els ulls blancs. No podia marxar de l'illa sense veure’ls.

També trobo una bonica papallona i escolto molts ocells de fons.

Per fi arribo a dalt! Una parella de russos em fan una foto, engego el dron però està molt encalitjat i no es veu gaire res.

Em sento bé per haver-hi arribat, de fer un cim, però alhora malament del poc entrenament que porto haha.

Baixo mig corrent, no ho puc evitar. Els trams pendents m'he d’agafar la corda i fer el mico entre troncs del mig del camí. Al final ha sigut prou entretingut.

M’acosto als gorgs de la cascada i poso els peus a l’aigua. Només em falta el batut de mango que em prenc quan arribo a baix per acabar de recuperar-me.

Torno al hostel a dutxar-me i surto a veure si puc veure la posta de sol. No hi ha sort.

Així que res, acabar de passar el dia descansant aquesta mena de llits d’hospital, ben sola i fora de lloc. Però bé.

Que estrany parlar amb la Marta per videotrucada però alhora que fàcil les converses quan algú t’enten tant.

Em poso a dormir.

***

De seguida que em llevo demano un grab per arribar al port.

Tot just es fa de dia.

No m’agrada anar tard als llocs, però avui massa d'hora que vaig. Arribo que tot està tancat i no hi ha ningú. No hi ha més remei que esperar-me per si apareix algú i m’informi.

A les 8h va arribant gent, segueixo la cua per fer el check-in, control de fronteres i omplir formularis.

Deixo Malàsia, un país que m’ha acompanyat amb grans canvis. On vaig retrobar-me amb els meus pares un mes enrere i on he començat un viatge sola. Mai m’hauria imaginat que seria així ni aquí.

Nou destí, més històries i aventures per explicar. Tailàndia m’espera!

Estic ja al vaixell, amb l'aire condicionat a tope i només tinc la capalina per tapar-me. Espero que faci el fet.