Primers dies a Jakarta

Els tràmits a l'aeroport son molt ràpids. El què costa més és aconseguir un grab, o almenys, ubicar-se i no deixar-se enredar.

Comprem una sim allà mateix per tenir internet, l'altra ja la comprarem al centre l'endemà.

Aconseguim reservar el grab i mitja hora més tard ja som al hostel.

Em sento estranya, fora de lloc, i per moments penso, aguantaré tant de temps fora de casa? Imagino que és normal, un xoc de realitat i de sentir-se fora de la zona de comfort. De totes maneres estem bé. Tenim una habitació privada amb algún mosquit però pinta bé.

Son la 1 de la nit i no hi ha son..

Definitivament, jet lag.

***

Encara no ens hem acostumat al nou horari.

Passem el matí valorant cap on ens dirigim els propers dies. No sabem què fer. Estem cansades i tot ens atabala. La idea era baixar amb tren fins a Yogyakarta però finalment reservem un bitllet d'avió a Labuan Bajo. A l'altra punta del país. La illa de Flores.

Ens quedarem aquí fins diumenge. Així que fet això, decidim anar a explorar Jakarta.

El senyor del hostel ens ajuda amb tot, fins i tot ens deixa dues targetes pel tren.

La primera parada és comprar la sim. Hi anem caminant i en poc més de 5 minuts ja estem suant. Quina calor!!

Aprofitem per comprar alguna cosa per picar al super i seguim amb la ruta. Ordre i desordre. Gent i més gent per tot arreu.

Cau el sol de camí a la mesquita i d'allà agafem un grab fins al mercat on donarem mil voltes per saber què comprar.

No som gaire fans del menjar d'aquests llocs, ja ens anirem acostumant.. però avui, necessitem un plat de pasta per recuperar l'energia que aquesta ciutat ens ha xuclat.

El xef del hostel ens deixa fer servir la seva cuina. De nou, suant molt!

Una dutxa i a dormir. Esgotada però feliç!

***

Després d'esmorzar el que vam comprar ahir al super, anem cap a l'estació de tren. Ja cau un bon sol! I la calor apreta fort.

Ens sorprèn veure que cada dos per tres passen amb una fregona netejant el terra dels vagons.

Un cop al centre, ens deixem portar. Intens, però té el seu encant !

Unes noies fan un treball d'anglès a l'institut i ens paren per fer entrevistes. Ens han parat uns 4 grups. Totes elles feien "wow" quan els deiem que veniem de Barcelona.

Tornem, no aguantem més la calor.

Baixant del tren parem a dinar i a les 16h ja som al Hostel. Necessitem descans!

Quedem al lobby amb un noi de Viena que vam conèixer ahir quan arribava del seu viatge internacional. Acabem jugant a l'uno amb dos nois més. Tots viatgen sols.

Després de sopar la Marta torna a l'habitació i jo surto amb ells a prendre alguna cosa. Em coneixaran per no voler gel amb el refresc i estar atenta a tot per no agafar res estrany. Son els primers dies del viatge i no tinc cap ganes d'estar malalta. Hem compartit mil històries viatgeres i què bonic!

Torno al hostel que ja son passades les 11. Demà ens llevem ben d'hora per anar a l'aeroport.

Jakarta és intensa, però la seva gent és meravellosa, així com els que hi estan de passada com en Mario, Christoph i Niall.

Fins aviat!