Primera impresió de la famosa illa de Bali

Us vaig deixar a l'anterior post que esperavem el boat per anar fins a Bali. I així continua la història.

Una hora volant per sobre les onades a tota castanya.

Per pocs minuts em sento com algún famós quan la gent que se li tira a sobre. Desenes de conductors que gairebé es posen a dins el vaixell perquè els turistes que arriben els contractin. És exagerat. Bastant pesats he de dir.

Quan aconseguim que ens deixin agafar la motxilla i parlar entre nosaltres, entrem al seu joc. Negociem amb un parell. Acordem un preu (tot i que ens sembla car) i ens porta al Hostel de Ubud. Al centre de l’illa.

Baixem a la piscina, no hi ha gent i s’està molt bé. Ho tenen tot molt ben cuidat.

Quan ja fosqueja apareixen dos nois que parlen castellà entre ells.

Comencem una conversa que acaba en 24 hores junts.

Son l’Iñigo, de Bilbao i en Tatan, de Rosario, Argentina. Passem almenys una hora i mitja dintre l’aigua (calenta) de la piscina. A fora refresca i hi ha mosquits. Sortim MOLT arrugats plantejant-nos on anar a sopar.

És tardissim, no ens volen enlloc, excepte un que tot i oferir-nos sopar ens posen molta pressió per demanar, pagar i marxar..

Provo un smoothie de banana i mango INCREÏBLE.

Després tornem al hostel, a una illeta de fusta al mig del jardí on estem parlant fins passades la 1 de la nit.

***

Quedem per esmorzar plegats. Banana pancake, com de costum, ja.

Contactem a un driver que ens fa molt bon preu i anem a explorar el nord.

Ai Bali… he de dir que no tenia especial il.lusió en anar-hi, ja havia sentit a parlar de la quantitat de turistes i a més a més tot preparat per aquests. He de dir que pel què he vist, és bonic, però hi ha cada turistada que fa perdre tot l’encant.

Anem a uns camps d’arros, ben verd i ben bonic, però el gronxador per fer-se la foto em fa mal als ulls. També la tirolina amb una bicicleta i el lloguer de vestits per fer el “postu”.

Nosaltres ens endinsem pels camins dels camps. Tant.. que sense voler acabo de peus a dins.

Fem volar el dron de l’Iñigo i gaudim de l’entorn tot i saber que som un turista més que ha pagat entrada per veure-ho.

El driver ens espera a l’aparcament, esperant que li diguem on volem anar. Això de tenir conductor privat i repartir despeses entre 4 és genial. Per tot un dia hem pagat 7€/pax.

Anem fins al temple Tirta Empul, és interessant, però la gent i la calor atabala.

De camí a una cascada parem a dinar amb vistes al Mount Batur. Teniem la idea de pujar a veure la sortida de sol algun dia d’aquests però creiem que tenim el check fet, ja.

Arribem a la cascada que ni el conductor coneixia, serà bon senyal?

Aparcament buit i 10 minuts d’escales baixant molt pendent fins a baix al riu. Cada esglaó que baixem pensem en la pujada que ens espera després…

Wow! Increïble cascada al mig de la selva i, el millor de tot, que estem a Bali i hem aconseguit arribar a un lloc poc turístic i no haver de fer cues per fer fotos a llocs naturals.

La pujada millor del què ens pensavem i per la hora que és no tenim temps a fer gaire res més. Tornem a Ubud que ja és de nit i anem a sopar a un warung (restaurant típic d’Indonesia) que tenim a prop del Hostel i els nois diuen que es menja molt bé i barat. Confirmem.

Sembla que he deixat de banda els mangos però ara m’he aficionat als smoothies de banana i mango.

Ja al Hostel tornem a la illeta de fusta del jardí on seguim conversant sobre la vida, els viatges i mil anècdotes dels seus dies per Raja Ampat. Ens acomiadem. L’Iñigo marxa demà cap a San Sebastian que la seva (interessant) professió de metge i l’hospital, l’esperen. En Tatan anirà cap a Uluwatu, al sud de Bali per seguir el seu viatge i sumar més dies als 6 mesos que porta viatjant. Nosaltres ens quedem un dia més aquí per visitar Ubud.

***

Començo a tenir avorrits els banana pancakes..

Abans de sortir portem a rentar la roba bruta que tenim a una laundry del costat.

Ens dirigim cap al Monkey forest, on passem bona part del matí.

Pujant fem parada a un mercat ple de paradetes i anem a dinar un plat de pasta. Hi ha gana.

La resta de la tarda la passem a la piscina del hostel, neteja general i recollim també la roba.

Tornem al mateix lloc d'ahir a sopar i aviat a dormir. El cansament sembla que s’acumula.

***

Gràcies al xat de Hostelworld (una aplicació per reservar albergs arreu del món que té un xat compartit amb tothom qui té reserva a la mateixa destinació i es pot contactar per compartir transport, activitats, conèixer gent…) hem pogut compartir cotxe des del Hostel fins al Port de Sanur.

Com que no teniem cap pressa hem esperat a reservar un cop allà per valorar preus, de totes maneres ho hem acabat reservant amb l’applicació 12go asia. Una altra a tenir en compte per viatjar pel sudest asiàtic.

Eren les 11h i fins les 13h no sortia el fast boat. Així que esperem entre turistes. Em fa por el què ens trobarem allà on anem. Però creiem que val la pena anar-hi.

Ara ja estem a lloc, però aquesta història, al proper post del blog 😉