Són les persones les que fan un viatge més especial. Ao Nang, Krabi

Arribem a Krabi i una furgo ens porta fins Ao Nang, on la majoria de gent s’allotja per visitar la zona.

Soc la primera de baixar, m’he assegurat de tenir el hostel una mica allunyat del centre. Només arribar a l'habitació em trobo 3 noies que també van soles, acaben d’arribar.

Son la Tània de València, la Sara de la República Xeca i la Freya d’Anglaterra.

Baixem a dinar juntes i anem fins una platja caminant. S’hi arriba per un camí amb escales de fusta conegut com monkey trail. Carregat de micos.

Passem la tarda a la platja i veiem una posta de sol increïble.

Tornant ens acostem a un mercat a sopar i acabem de passar el vespre parlant assegudes a unes escales.

Segueixo pensant el mateix, que bonic coincidir amb bona gent i formar petites famílies al llarg del viatge.

Necessitava aquesta calma després de les Phi Phi.

***

De camí a la platja paro a un 7 eleven (típic supermercat de Tailàndia que hi ha a cada racó) a comprar bikinis. Quin descobriment vaig fer gràcies a la Cris. Els escalfen allà mateix.

Passo a buscar en Flo al seu hostel, avui és l’últim dia que coincidim en el viatge. A partir de demà cadascú segueix el seu camí.

Agafem un taxi boat fins a Railay beach, tan coneguda i realment espectacular.

L’aigua no és blava però l’entorn i el paisatge és molt bonic.

Ens separem al migdia i havent dinat ens trobem de nou per anar a la platja del costat. Caminem a prop de coves i grans parets de pedra. Es fa molta escalada aquí.

Tornem fins a Ao Nang i jo em quedo a veure la posta de sol.

Paro a sopar pujant cap al hostel i preparo la motxilla per demà.

Abans d’anar a dormir surto per acomiadar-me d’en Flo. Agafem un fruit shake i ens el prenem a un gronxador de la platja.

Sabia que arribaria aquest moment..el de dir adéu. Que difícil.

Marxo amb llàgrimes als ulls una altra vegada, feliç d’haver compartit aquests dies. Tanta tonteria que no he pensat en fer-nos una última foto.

Cuida't molt, Flo. Hem fet un bon equip!

L'avantatge d'anar sola i poder escriure històries compartides, improvitzades i molt intenses.

Bona nit!

***

La Freya, una de les noies del hostel també va a la mateixa zona que jo. Esperem juntes el bus al lobby i de camí a una nova aventura. Deixo enrere la platja per uns dies.

Fem 10 minuts amb una mini van i ens fan baixar. Canviem a una altra. És tot molt estrany. El conductor diu que marxem aviat.

Seguim!