Pluges al centre del país i més nits al bus

Ens havien dit que arribavem a les 7 del matí però em desperto ja de matinada i veig al maps que arribem abans.

Estem al centre del país, i com ja sabiem, època de pluges. Passo la cortina i veig que plou. Som-hi!

A les 6.15h arribem a Hue. Evidentment està plovent. I molt.

Vam ser intel.ligents de pujar la capalina a la motxilla petita i posar la funda a la gran.

Doncs res, els 3 amb les motxilles i un bon fart d’aigua, buscant aixopluc. No tenim ni idea de què fer ni on anar.

Veiem que al costat hi ha una mena de cafeteria i allà muntem el campament.

Donem voltes a si quedar-nos o baixar a Hoi an. També al centre del país però diuen que val la pena veure-ho. Plogui o no.

El radar meteorològic afirma que no sembla parar de ploure. Son les 7 del matí i no sabem què fer. No tenim massa ganes d’explorar la ciutat amb tot carregat i la pluja.

Busquem doncs un bus per baixar a Hoi an. A unes 2 o 3 hores d’on som ara.

Les opcions barates són al migdia o la tarda, seguim amb el dilema.

Mentrestant van parant busos de turistes que baixen també a Hue. Decidida vaig a preguntar (ja amb el traductor amb vietnamita posat) si algún d’aquests busos continua fins a Hoi an i hi podem pujar.

A la segona vegada que ho intento un noi em dirigeix a parlar amb la seva manager. Trobem la opció barata i ràpida. Aquí has de parlar amb la gent i fer tractes, ja ho veig.

En 30 minuts un cotxe para al davant de la oficina dels busos, som 6 i cadascú amb les seves respectives maletes. Apretats i xops, avall. Doncs gairebé dues hores de bassals i pluja constant. El conductor va prou ràpid..espero que ho tingui controlat.

Arribem a Da Nang, on hem de fer transbord i esperar un bus.

Mitja hora més tard arriba el bus que ens ha deixat a nosaltres a Hue i que seguia direcció Hoi an. Hem guanyat 2 hores anant amb cotxe, sembla increïble.

No hi ha seients lliures, així que ens quedem de peu al passadís esperant que uns nois baixin a prop d’on estem ara.

Moltes vegades el bus fa ruta per les ciutats descarregant als passatgers prop dels allotjaments i recollint-ne d’altres que fan el camí des de més avall. És per això que no tenim lloc i que deu haver tardat tant.

Us preguntareu per què ho hem fet així i no esperavem al mateix bus. I doncs la única raó és que anem tant sobre la marxa que ho hem volgut provar. Tot i així, sense problema ens movem de nou.

Poc més de 20 minuts per arribar a Hoi an. No plou. Comencem bé!

En Josep segueix amb nosaltres, anem al mateix hostel. Ja passen de les 11 del matí. Anem a dinar i tornem a descansar.

A mitja tarda sortim amb la Marta a donar una volta pels carrers del centre.

Està ple de botigues i paradetes, carrers bonics i molt ambient.

El riu està desbordat, i s’ha menjat un carrer i mig de la ciutat.

Per creuar el pont, l’aigua ens cobreix els peus, i ben fresca que està!

Sort que ara mateix no plou i podem gaudir d’aquesta bonica ciutat.

Ja és de nit i tot el voltant és ple de llums.

Hoi an és coneguda pels fanalets. No són les dates del festival però n’hi ha per tot arreu.

Ens costa molt decidir-nos per on anar a sopar però després de moltes voltes mengem un arros ben bo.

Tornem al hostel, la Marta juga al billar amb en Josep i jo vaig a la dutxa. Quanta humitat!

***

Baixem a esmorzar al buffet. Prou bé avui! Reservem el bus d’aquesta nit a la recepció del hostel i sortim a donar una altra volta per la ciutat. De moment no plou i els carrers ja no estan inundats.

La gana que tinc durant aquest viatge no s’explica. Un senyor té una paradeta al carrer i em fa un banana pancake de nutella per un preu negociat. Aquí tenir dubtes fa que aconsegueixis les coses més barates.

Comencen a caure gotes. Ens posem la capalina i seguim caminant. Ens deixem perdre pels carrers i passem pel mercat.

Cada vegada plou més, pensem que la millor opció seria anar a dinar.

Ahir ens vam guardar un lloc així que sense dilema hi anem directe.

Per fi puc menjar un bowl amb iogurt i cereals. Evidentment també porta mango i plàtan.

Tot i així no en tinc prou i anem a buscar l’arros d’ahir per menjar-lo al hostel mentres esperem al bus.

A les 5 ens venen a buscar amb una furgo i ens porten a la oficina de l’empresa del bus en qüestió.

Allà ens diuen que el bus surt a les 6. Doncs esperar, no vindrà d’aquí.

Ja sembla costum això de dormir al bus. Preparo el llit i que passi l’estona. Avui ens esperen 13 hores.

Ara son les 19.16h de dimarts 26 de novembre 2024. Des de la finestra veig a fora que no plou, és de nit i al fons es poden veure llums dels pobles o ciutats que passem. Fent temps per sopar la pizza que ens hem agafat per emportar i a dormir.