Platges de postal a Koh Lipe. Tailàndia, som-hi!

L’únic que em faltava, creuar una frontera amb vaixell. I de la manera més curiosa.

Abans de pujar es queden el passaport, em sento desprotegida.

El ferri no pot arribar a la sorra així que ens venen a buscar amb una long tail boat. Molt autèntic. L’aigua és transparent i fa un sol increïble. Sembla que hagi arribat a un altre món. Estic a Koh Lipe, Tailàndia.

Peus a l’aigua i cap a fora. Ens fan esperar a unes cadires de plàstic a la sorra. Ens criden un per un per donar-nos el passaport i toma segell, un nou país.

Tot aquest procediment a la platja. Agafo la motxilla, pago la taxa del parc i soc lliure.

Koh Lipe es basa en un carrer anomenat walking street. Ple de botigues, bars i restaurants. Ple de vida i ambient. Si surts d’aquest carrer no hi ha res.

Vaig a treure diners i a buscar una sim. Em perdo fins i tot buscant el hostel.

Deixo la motxilla i vaig a dinar. A la tarda m’acosto a la platja del port, Pattaya beach i gaudeixo d’aquest entorn únic.

Cansada de sol i platja torno al hostel i em creuo amb en Flo, el seu hostel està a 1 minut caminant del meu.

Li dic que aniré a veure la posta de sol a sunset beach, s’apunta i anem tirant.

Molt vent i moltes roques. Mentres ell fa la teoria del seu curs de busseig jo intento fer volar el dron i observo el meu voltant.

El sol s’acaba amagant darrere els núvols i ja de nit tornem cap al carrer principal.

Anem a sopar a “madam yoo hoo”, el restaurant d’una senyora que seu a l’entrada i va fent yoo hoo a tothom. Només cal caminar pel carrer i escoltar, quan ho sents, allà està!

En Flo torna al seu hostel per acabar els “deures” del curs, jo prefereixo fer un tomb pel carrer. Vaig fins la platja, hi ha lluna plena. Que bonic.

Torno al hostel i una noia em sent parlar català pel mòbil. És la Cris, de Tarragona.

Sortim a passejar i picar alguna cosa, descobreixo que també ha estudiat turisme. Està de vacances i divendres ja torna cap a casa.

Voltem mitja illa compartint històries i anècdotes fins a tornar i a dormir.

Pensava no fer servir la manta però ja hi som amb l’aire a tota castanya.

***

Em desperto amb la calma i surto a esmorzar, de casualitat també em trobo la Ruby, la primera noia que vaig conèixer a Langkawi.

Jo he de fer el check-out perquè em canvio de hostel, just al del costat. Estic veient que aquí tot és més car que Indonesia i Vietnam, a més a més costa molt de trobar disponibilitat a llocs barats.

Deixo la motxilla preparada i vaig cap a Sunrise beach on ens trobem amb la Cris per passar el seu últim matí a l’illa.

L’acompanyo de nou al hostel per deixar-li el diari i que pugui escriure el seu consell. També baixem juntes fins al port. El dron és una meravella. Han sortit fotos increïbles.

M’espero amb ella una estona i vaig a fer el check-in al nou hostel.

Ja vaig entenent el que diuen de viatjar sol. És molt bo conèixer gent nova però també has de dir adéu moltes vegades i això a mi no m’agrada.

Una pena haver-nos trobat el teu últim dia, Cris. Tot i així hem passat una bona estona. Bon viatge de tornada a casa!

Vaig a dinar que ja és molt tard i quan torno es posa a ploure. Ja només faltava això.

Descanso una estona mentres poso una mica d’ordre al meu itinerari (que no tinc). Decideixo on passaré els propers dies, almenys fins dilluns. I finalment coincidim amb en Flo que també agafarà el mateix ferri que jo.

Comparem preus i resulta ser més barat des del seu hostel. Vaig fins allà per reservar-lo i tornem a la madame yoo hoo per sopar.

Torna a ploure amb ganes, fins i tot hem de gestionar les goteres de sobre la taula.

No hi ha res a fer, no podem estar per fora. Anem a la zona comú del meu hostel a prendre un te i entre converses, un gat i cadascú a la seva, passem el vespre.

***

Baixo a esmorzar i espero que m’avisin per canviar de llitera, com ahir, el tetris que he fet aquesta illa és increïble. Per sort avui només he de creuar el passadís.

Vaig a explorar un nou racó de l’illa, segueixo el maps però acaba sense camí. Després d’unes quantes voltes em rendeixo i torno a la platja del port.

Quan es posa a ploure m’aixoplugo on puc però no puc deixar perdre un dia de platja. Deixo les coses a cobert i gaudeixo del mar i la pluja. Un moment únic.

No sembla parar de ploure així que agafo la motxilla i pujo corrent al hostel. Directe a la dutxa.

He passat la resta del dia sola, buscant algú però no hi ha hagut sort. Tot són parelles o famílies.

He aprofitat per pensar en els meus projectes i estar amb mi mateixa.

A la tarda he tornat a la platja a veure la posta de sol i he sortit a buscar alguna cosa per menjar.

Han marxat tots els núvols, agafo la tovallola i baixo a la platja. M’escriu en Flo, quedem allà i acabem de passar el vespre a baix a Pattaya beach buscant constel.lacions a través d’una aplicació.