La màgia del viatge. De sentir-me sola a viure una aventura emocionant

Unes 4 hores més tard arribem a Khao Sok, un Parc Nacional que tenia marcat al mapa i no volia deixar escapar.

Estic molt cansada i només dono voltes al tour que he reservat. Havia de passar una nit al Parc però no ho tenia clar i alhora em semblava massa car. Soc així d’impulsiva i ho vaig reservar. Al moment de pagar a recepció la noia em dona la opció de fer només el tour d'un dia. En aquell moment, sense pensar més, li dic que sí. Però ara el problema que tinc és que no hi ha disponibilitat en tota la zona per la nit de demà. Anar sobre la marxa implica aquestes coses.

La noia em diu que està pendent d’una cancelació, però fins al vespre no ho sabrà. Sinó me n’he d’anar a Surat Thani, tot i que l’últim bus surt abans que jo arribi del tour. Tot malament. Si més no, així ho veig en aquest moment.

Vaig a dinar, em sento sola i trobo un buit. Em vaig dient a mi mateixa que és normal. Tot i així hi ha moments que simplement s’ha d’acceptar i abraçar la situació.

Passo la tarda al Hostel, descansant i organitzant el proper destí.

Al vespre la noia em confirma que no hi ha disponibilitat, però m’ajuda a gestionar els busos per poder arribar a Surat Thani.

La furgo del tour em deixarà al poble del costat, a mig camí, i la que baixa de Khao Sok town em recollirà allà, diu.

Li demano per el tiquet, em diu que no en necessito. Però si el prefereixo m'ho pot fer. Això és una festa!

Escriu un paper i m'ho dona com a justificant.

Vaig a sopar. Passejant pel carrer em transporta a Indonesia, un petit poble acollidor i tranquil. La nostàlgia.

M'assec a la terrassa del hostel. Apareix un noi amb la guitarra i dos nois es posen a jugar amb uns daus.

Em convieden a jugar amb ells, un italià i una holandesa. Juguem al Yahtzee mentres mengem jackfruit. Guanyo la primera partida. La sort del principiant.

Ens truquem amb la Marta i la Lídia i tot i el dia que he tingut emocionalment vaig a dormir tranquila.

***

A les 8.30h ens passen a buscar amb una furgoneta. Tenim una hora de cotxe fins al llac. Com que no torno al hostel m’emporto també la motxilla gran, que es quedarà al cotxe fins que torni. Poca gràcia hahah. Faig una foto a la matrícula i creuo els dits que quan torni sigui la mateixa que ens tornarà.

Una bona estona de barca pel llac, observant el paisatge que em sembla increïble.

Fem una parada a una cova, tot i ser un punt on paren totes les barques de turistes m’ha semblat una cova interessant i entretinguda. Ens han donat una llanterna i hem fet algunes maniobres per passar entre les roques.

La següent parada ha sigut la selva. El guia ens ha explicat coses del lloc, entre elles com utilitzen el bamboo per fer mil històries.

Abans de pujar de nou m’ensenya una senyora aranya.

Parem a dinar al mig del llac, tenen un moll amb taules i cadires. També bungalows pels que es queden durant la nit.

En Lawrence, un home de ja 50 anys que també està al mateix grup, m’explica que fa 7 anys que va començar el seu viatge. Va tornant als Estats Units per feina i té un pis a València. Ha travessat Amèrica de nord a sud amb una motxilla a l’esquena. Això li va portar 3 anys, ara està pel sudest asiàtic i així va fent fins que pugui explorar la majoria de països de tots els continents.

Em pregunta per mi, el meu viatge i em convida a reflexionar sobre la força i valentia de deixar enrere una vida per un somni així amb tot el que estic aprenent. No em dona cap resposta, només em fa preguntes.

Agafem un kayak i us asseguro que he viscut un dels millors moments del viatge.

Via lliure per explorar, aigua tranquila i parets de pedra impresionants. La selva arriba a l’aigua i tot són muntanyes. Remar entre el silenci. Aquella pau.

Miro el meu voltant i penso, quina sort tinc d’estar aquí. I com de necessaris són els dies com ahir per poder apreciar altres com ara. La muntanya russa del viatge.

Poques paraules ho podran explicar. Simplement màgic!

Tornem cap a l’inici amb la barca i comença el repte d’arribar a Surat Thani.

Busco la matrícula de la furgoneta on han guardat la motxilla, el guia fa de traductor amb el conductor i em confirmen que em deixaran al poble on em recollirà, en teoria, la furgoneta que baixa de Khao Sok.

Diuen que és l’estació, però no en té res.

El conductor m'acosta l seu telèfon amb l’altaveu, a l’altra banda de la línia hi ha algú que parla poc o molt anglès. Diu que m’esperi aquí, que ja vindran a buscar-me. Confio en ells.

Em fa anar a sota un cobert amb unes cadires de plàstic. Hi ha una senyora asseguda i un turista. Li pregunto si de casualitat va a Surat Thani, però diu que no.

Comencem una conversa sobre el busseig, i tot va fluint fins que apareix la seva furgoneta. Ens donem els números de telèfon ja que el nostre itinerari coincideix més endavant, li pregunto per fer-nos una foto i la última frase abans de dir adéu és el nostre nom i un xoc de mans. Tan espontàni i tan brutal.

Per cert, és l’Steven, d’Estats Units. No sé gaire res més de la seva vida. La conversa en aquella mena d’estació no ha donat per gaire. Ens tornarem a trobar? Ho intentarem.

Li pregunto al seu conductor per anar a Surat Thani, em diu que és aquell bus.. assenyalant un bus que passa per la carretera principal. El fa parar. Li dono la motxilla per carregar-la al maleter i em diu 100 baht. Li dic que ja he pagat i li ensenyo el paper de la noia del hostel. Em diu que no. Per tant li dic que em tregui la motxilla i ja m’espero aquí a que vingui qui sigui que hagi de venir.

M’assec a la vorera al costat de la carretera. Anar esperant. No tinc ni idea de res, però em sembla super emocionant.

Al cap d’una estona arriba, i entre turistes i motxilles m’assec a l’últim seient.

Arribem a Surat Thani, l’estació o el nom que li vulguis posar és a 15 minuts del meu hostel.

Carrego les motxilles i camino per carrers vells amb mil cables de la llum.

Definitivament, he arribat a una gran ciutat.

El maps m’ha fet travessar el mercat nocturn direcció el hostel per acabar de viure l’experiència backpacker a tope.

Check-in, escales de fusta fins al tercer pis i una llitera vella a una habitació amb algún mosquit.

Necessito una dutxa, però sembla que a part de ser freda baixa tan poca aigua que no aconsegueixo fer gaire res.

Em canvio de roba i vaig a buscar sopar al mercat nocturn d’street food.

Compro un pinxo a un senyor, té molt bona pinta i estava ben bo. També innovo amb un batut de mango i alvocat. Boníssim!

Torno al hostel i a descansar.

Un dia llarg carregat de vida. Que no s’acabi!

***

A les 9.15h em venen a buscar, també a dos anglesos que van cap al mateix lloc.

Cotxe fins a una estació, aquesta més decent. D’allà un bus fins al port.

Dos hores més tard ja al ferri esperant per sortir.

Seguim!