La màgia de Flores

Com de costum, sortim a les 9h amb el nostre conductor (sembla tot un privilegi això). Ens porta a unes termes naturals. Envoltades de verd i no hi ha ningú. Sort que encara fa fresqueta.. tot i així aviat en tenim prou.

Seguim fins a un mercat, al poble de Boawae. Tenim la sort de passar-hi avui, ja que aquest mercat només hi és un dia a la setmana. És a l’aire lliure i el volcà de fons que fumeja és l’Ebulobo. Tenen paradetes de tot tipus, així que és la meva per comprar més mangos i un ganivet.

Surto feliç, d’haver aconseguit el què volia i haver viscut amb tots els sentits la vida d’un dia normal d’aquesta gent. Un poble remot a la illa de Flores. Llàstima que no ens podem entendre, però les mirades, els somriures i els gestos són ben evidents!

Seguim la ruta amb el cotxe tot observant com els nens i nenes amb el su uniforme tornen de l’escola i altres estan jugant als patis de les cases.

Parem a dinar a la Blue Stone Beach, es nota que està preparat pels turistes, ens trobem als mateixos punts.

He de dir que he decobert algún plat del meu gust. I ben bo! Ara sí, quan torni a casa potser no voldré saber res dels mangos, l’arros, els fideus i el pollastre.

Baixem a la platja que tenim just al davant a buscar algunes pedretes. És molt curiós que tinguin aquest color !

La següent parada ja és el poble de Moni. Als peus del Kelimutu, el famós volcà dels 3 llacs, on reposen les ànimes de la seva gent.

Hi ha MOLTA humitat i els bitxos es fan notar. Necessito dutxar-me però baixa molt poca aigua i és freda així que paciència.

Han tret més capítols de la Travessa! Ens en mirem un a baix la terrassa fins que algún insecte volador ens fa canviar de taula.

Hem sentit a parlar del Mopi’s place, un restaurant. Ens hi acostem per sopar i a les 21h som al llit.

El matí de demà promet …

***

Sona el despertador a les 3.45h, pantalons llargs, jaqueta i frontal.

Tenim mitja hora de cotxe fins a l’aparcament, però abans hi ha una barrera que ens fa esperar una bona estona fins que ens deixen passar. Comença a clarejar, comencem a caminar amb la poca llum del dia, ràpid, molt ràpid. Sort que no fa gaire pujada!

Arribem a dalt les primeres, al fons un mar de núvols i el cel pintat de color taronja, rosa, groc i vermell, just al nostre davant els dos llacs de color blau turquesa i al darrere, el marró / negre. Estem a dalt el Volcà Kelimutu. Una muntanya sagrada per tota la seva gent.

Poc abans de les 5.30h comença a sortir la bola de foc darrere els núvols: vermell, molt vermell. Fa vent, fresqueta i el paisatge és espectacular. Silenci.

Passem una estona allà dalt i comencem a baixar poc a poc, gaudint de l’entorn i la quantitat de vida que hi ha en aquest bosc. Només se senten els animalons.

Tornem al Hostel a esmorzar i comencem a desfer el camí de tornada.

Parem a una platja, tot el seu encant per una banda i un munt d’escombraries al costat. De fet, a la platja i a tot arreu. Plastics i resta de deixalles enganxada a qualsevol lloc. És una pena!

Tornem a dinar a la Blue Stone Beach, no son ni les 12h, però hi ha gana i és on ens recomana en Jo. Sorprenentment per ser jo, molt bo el menjar!

Durant el camí de tornada després de dinar veiem que en Jo està cansat, li diem que pari quan vulgui i també li proposem posar música catalana per animar-nos una mica.

Tornem a ser a Bajawa. Aquí farem nit avui.

Aprofitem per rentar a la pica del lavabo la roba que s’aguanta sola i amb una mica d’esperança que s’eixugui demà. No cal que us digui el número de mango que em menjo i aprofito per acabar d’escriure el diari.

Son les 19.05h, ja és fosc i aviat soparem.

Quin dia més bonic! Tot i alguns moments tenir una muntanya russa d’emocions i sensacions, crec que m'he acostumat a la meva nova vida. Amb ganes de seguir explorant el què ens envolta i descobrint la persona que tinc dins en viatges així. És tot una aventura!