Gestions i moviment a Ho Chi Minh

Encara a la frontera, esperant l’ok per entrar de nou a Vietnam.

Segon segell del país i endavant!

Un senyor fumant amb una moto ens diu Ho Chi Minh? I nosaltres: yes.

Apareix un altre senyor amb una altra moto. Jo em miro a la Marta dient: tuktuk vale, moto no.

Com que no hi ha manera d'entendre'ns i no hi ha res més, passem una bona estona allà al mig del sol amb el seu traductor. Acaba venint el segurata de la frontera però tampoc parla anglès. Que segueixi la festa!

Amb el traductor ens diu un preu exagerat per un taxi o la opció de moto que està descartada. Diem que no i sense saber cap on estem anant .. marxem.

Seguim pel llarg carrer on al final encara un altre control.

Mentres la Marta intenta parlar amb el senyor canvio la sim que teniem de Vietnam i busco un grab. Molt car.. i si fem autoestop? No passen cotxes. Només camions. Entre aquest show de pensaments passa un cotxe. El paro sense pensar-m’ho gaire, mentres m’hi acosto i ell surt del cotxe li dic: Ho Chi Minh, diu que sí. Veig que porta una enganxina d’un taxi.

Ara ja trec directament el traductor jo i li pregunto pel preu. Em diu que 50$. Informo a la Marta, i des del fons em diu, regatejat o sense regatejar?

Li proposo 40$. Diu que vale. Però ara li he d’explicar que no tenim dollars, només euros o dong vietnamita. Ens fem entendre i ho accepta.

Doncs res, directe a Ho Chi Minh.

Segurament més barat i més ràpid que esperar busos i tuktuks o personatges de les motos.

I ja ho diuen que les millors històries no passen a la zona de comfort.

Seguim! El compte enrere de la primera part del viatge està activat.

La Marta fa dies que te mal l’orella així que diem al senyor que ens deixi a l’hospital. Ens donen hora per demà al matí amb l’especialista. Ens deuen veure apurades que ens treuen les motxilles amb una cadira de rodes.

Agafem un grab i cap al hostel.

Ja ens coneixem els carrers del districte 1 de la última vegada que vam estar-hi. D’alguna manera és com casa. De totes maneres encara ens perdem entre aquest laberint de carrers del costat del hostel.

Ens acostem a un mercat/ centre comercial del costat del riu per fer temps al sopar. Buscant unes vambes acabem al sabater d’un bon home. Respresenta una botiga però és de la mida del lavabo de casa i totes les sabates al mig.

Donem prou volta per saber on sopar, el Bùi Viện Street segueix sorprenent. Llum, música i molt ambient. Està ple de bars i restaurants.

Acabem sopant just davant del hostel.

***

L'hospital està als afores de la ciutat, intentem agafar el bus públic per arribar-hi.

La visita bé i la Marta també. A la sala d'espera hi tenen músics en directe tocant nadales. Busca això a l'hospital de Berga!

Com que per la tornada al centre no aconseguim trobar el bus, agafem un grab fins al mercat.

Acabem de passar el matí/migdia donant voltes i negociant amb ells.

Dinem i descansem.

Aprofitem per connectar de nou amb Catalunya i sopem al mateix lloc que ahir virtualment amb la Lídia.

Encara no tenim clar com organitzem aquesta última setmana. Res reservat per demà. Així, i com sempre, sobre la marxa.

***

La motxilla preparada i a punt de rebentar. Abans però, anem al carrer principal a buscar opcions de transport per anar a Chau Doc, una zona del Delta del Mekong.

Només sortir del hostel, de nou el mercat al mig del carrer. I ben estret que és. Veig maduixes i el preu em sembla correcte. Feliç!

Valorem algunes empreses pel bus i a la més barata ens informen que podem sortir en 45 minuts.

Comprem provisions per passar el viatge i ràpid a buscar les motxilles.

Un mini bus ens porta a l’estació i allà agafem el que ens portarà al destí. És dels que pots anar estirat, així que una meravella després dels últims trajectes apretats entre mercaderies.

Amb ganes d'explorar aquesta regió tan coneguda. Us mantindré informats ;)