El Delta del Mekong i la pluja

Estem a Chau Doc. El bus ens deixa a una estació, a 3 km del centre de la ciutat. De fet, no sabem ni on dormim encara.

Vaig a preguntar al taulell dels tiquets per si tenim alguna opción per acostar-nos. Una senyora amb un uniforme de color taronja em parla en vietnamita. Fem riure. No m'entero de res! Li trec el traductor però ella em contesta amb senyals i aquesta mena d'onomatopeies que és aquest idioma.

Pel que tinc entès ens hem d'esperar 20 minuts. No tinc ni idea per què. Però així ho fem. Al cap d'una estona ens criden i ens fan seure a un banc de més enllà. Sembla un joc.

I 5 minuts més tard ens fan pujar a un shuttle bus. Li ensenyo la ubicació de l'allotjament que hem reservat mentres esperavem i cap allà anem.

Més endavant descobrim que l'empresa Futa Bus, la que opera a bona part de la regió (almenys), et deixen a les estacions de busos i tenen un servei de bus gratuït fins on els demanis del centre. Aquesta reflexió, però, hi arribem l'endemà.

Doncs ja de nit, sortim a donar un volt. Per informar-nos sobre el transport fins una zona rural del Delta, on pensavem anar demà. No treiem cap conclusió. No ens entenem massa.

Ens acostem al mercat. Silenci. Aquí la majoria fan vida només al matí. Veiem alguna rata i gossos. Poca gràcia.

Sopar, dutxa i dormir.

***

Baixem a la recepció i li preguntem a la senyora les opcions per arribar a l’estació. Només taxi. Doncs res. 1€ no farà mal.

Allà deixo el joc a la Marta perquè s'entretingui amb la senyora per reservar el bus que volem i, el més important, saber com ho hem de fer per tornar.

Desistim. Sabem com anar-hi però no tenim clar com ho farem per tornar, i no volem pagar taxis tants km.

Aprofitem que ja estem a l'estació per anar al següent destí: Can Tho.

Al final hem fet una visita express a Chau Doc sense visitar massa res.

Doncs dues hores al bus, estirades i ben còmodes per arribar a la ciutat més gran de la regió del Delta.

Arribem al hostel que el recepcionista està dormint amb el cap a sobre la taula. Ben adormit ens acompanya a l'habitació. La única. Son 4 lliteres i no semblen incòmodes.

Anem a dinar per 1€ un plat d'arros i noodles carregat de blat de moro (a cap de les dues ens agrada).

Tornem al hostel per fer temps que obrin el mercat nocturn.

Es posa a ploure. Per no mirar la meteo doncs no portem l'impermeable i estem a 15 minuts del hostel.

A mig camí parem a sopar una pasta banyada amb salsa de pebre ....

Sortim que no plou, jo m'he quedat amb gana i vaig a buscar un crep a una paradeta del mercat. La Marta va tirant.

Les xancletes ja m'han ensetat els peus.

Ens informem de les activitats a la zona. Decidim no contractar cap tour per anar a veure els mercats flotants, ja ens espavilarem.

***

Ens llevem a les 4 del matí. El caos del dia ha desaparegut, no volta gairebé ningú pel carrer. Es veu el rastre de la pluja de la nit.

Arribem al costat del riu, comença a ploure. Avui si que portem impermeables.

Mentres ens ubiquem, ens persegueix un home oferint-nos la seva barca.

Com que no para d'insistir comencem a negociar el preu. Quedem a les 5.

Ens esperem a aixopluc i a les 5 en punt cap a la barca. Evidentment baixa aigua per tot arreu però està més o menys coberta. Tot és fosc, només es veu llum als costats de les cases.

Mitja hora navegant pel delta fins arribar al mercat flotant de Cai Rang. Ens avancen barques més grans de turistes que deuen fer un tour, nosaltres contentes d'haver aportat una mica a la vida d'aquest senyor i gaudir de l’experiència diferent.

És increïble veure la vida d'aquesta gent. A mesura que vas passant veus com comença el dia a la seva vida. Algú rentant-se les dents, altres plegant roba, les barques carregades de fruita. Uns, fins i tot cuinant i sent un "restaurant take away" flotant.

Ens desviem per un canal i podem veure les cases a sobre l'aigua, el verd del voltant i una nova manera de viure.

La realitat també del plàstic que arriba al mar i la poca educació que tenen per no cuidar-ho.

Tornem cap al punt de sortida que ja és de dia, però ben ennuvolat.

De moment no plou, fem una parada per esmorzar i ens deixem perdre pel mercat.

Quantes vegades he dit que m'encanta veure els mercats?

El meu objectiu d'avui és comprar alguna cosa per dinar.

Motos, gent, obres, bicis i màgia.

Moviment constant.

Peix, carn, fruita i verdura.

Surto d'allà amb maduixes, plàtans, un mango, una pastanaga i un pebrot. Em falta un alvocat, el vull.

Busco una foto al google i la vaig ensenyant a totes les parades. Tots diuen que no. Una manera molt curiosa de llenguatge no verbal per fer que no amb les mans. Al principi sembla que passin de tu, però quan ho entens tot té més sentit.

Aconsegueixo l'alvocat i la Marta es compra un mango de veritat. Abans ha comprat una papaia pensant que era mango gràcies a la no ajuda del senyor que contestava que si a tot.

Tornem al hostel a descansar. I acabem de passar la tarda.

Arriba un noi a l'habitació mentres dino la meva fruita que he comprat i la Marta és a buscar el seu dinar.

En Norbi, nascut a Hungria però fa més de 10 anys que viu entre la Xina i Malàsia. És professor d'anglès i ara mateix fa classes online mentres viatja pel sudes asiàtic amb la seva moto.

Ens acostem al super i a buscar sopar.

Vespre tranquil.

***

Ens llevem amb la calma, sortim a buscar dinar per emportar i a les 12 ens esperem al punt on ens han indicat per agafar el bus aquest gratuït fins l'estació principal.

Ahir ens vam quedar sense dades, així que a partir d'ara i pel que queda, amb el wifi i anar tirant.

Ja avanço també que no ha sigut el millor dia per quedar-nos sense internet.

A l'estació ens donen el tiquet (igual que els altres) on està apuntada la matrícula del bus que hem d'agafar i el seient que tenim.

De nou un bus dels "guais", aquest sense cortina. Ens passa el viatge volant fins a Vinh Long. Acostumades a fer 4, 6 o 11 hores de bus, 45 minuts és un no res.

Dinem de “tupper” i els hi demanem que ens acostin al banc, al centre. Treiem diners i ja anirem caminant fins al port.

Avui ens allotgem a una homestay d'An Binh, una mena d’illa coneguda per la seva vegetació, horts i cultura local. Per arribar-hi s'ha d'agafar un "ferri" pel riu.

Plou. I nosaltres doncs amb les dues motxilles i l'impermeable com bonament podem.

Després de 7 minuts caminant arribem on representa ser el port. Hi ha una tanca i es veu tot en obres. Preguntem a un hotel i ens informen que ara han traslladat el port a 1km d'aquí.

Som-hi! Només plou, cada vegada sembla que més i les motxilles no pesen.

Ni taquilla ni punt d'informació o res que s'hi assembli. Una cua de motos just al costat d'un cartell d'un vaixell.

Doncs si, pocs minuts més tard arriba i entre les motos, hi pugem caminant.

Son 3 minuts de vent i pluja. Cada vegada tenim el destí més a prop. Només estem xopes.

Veiem que es paga al baixar, 1000 dongs vietnamites que resulten ser 4 cèntims.

Ara si que plou de veritat. 1km més fins la homestay. Ja no ve d'aquí.

Un camí ben autèntic, entre palmeres, aigua i verd.

Veig que al costat de les cases tot és aigua. Entenc que bona part és normal, estem al Delta. Però també tinc dubtes si la pluja hi tindrà alguna cosa a veure.

No fa massa gràcia quedar-nos aïllades dos dies abans d'un vol internacional.

Parem a reflexionar i decidim tornar a Vinh Long.

Res, un passeig en barco i caminades sota la pluja. Aquesta encara no ens havia passat!

Doncs tornem a estar on hem sortit, sense internet i sense saber que fer ni on anar.

Primera parada, wifi.

Anem a parar a una cafeteria. Ens deixen seure i estendre les capalines. Ens posem a lloc i valorem anar cap a Ho Chi Minh directament.

Ens diuen que poden reservar un bus per nosaltres, que ens vindrà a buscar a la porta. Acceptem la super oferta del bon home i esperem 1 hora i mitja al seu local. Ens porta fins i tot te calent i ens indica on són els lavabos per si ho necessitem. Que adorable! Realment hi ha bona gent al món.

Ens recull un mini bus dels que ens ha acostat a l'allotjament cada vegada. De qualsevol manera amb les motxilles a la falda esperem arribar a l'estació per canviar de bus. Però aquest moment mai arriba.

Va pujant gent i segons el maps ens estem allunyant de la ciutat. Serà aquest el bus que ens porta a Ho Chi Minh?

Espero uns 15 minutes i veig que no té pinta a canviar. Intento posar-me els mitjons per no acabar més costipada del que ja m'està sortint. Sort que només són unes dos hores i mitja.

Arribem. Ens fa baixar del bus, mirem al maps que estem super lluny del centre. Li ensenyem on hem d'anar i ens fa que no amb les mans, d'aquella manera que ara ja entenem.

Doncs res, em trec els mitjons perquè no cal mullar-los i de nou sota la pluja (ara ja amb menys intensistat) buscant wifi algún lloc per demanar un grab.

Trobem un hotel de bastant luxe i decidim entrar per connectar-nos al wifi. Es fa estrany estar a llocs així vestides de qualsevol manera. I encara assimilant que s'acosta Nadal.

Demanem el grab i en 10 minuts estem, de nou, al hostel de sempre. Com a casa. Estem soles a l'habitació i muntem l'estenedor. Tinc la roba de dins la motxilla xopa.