Dies de pausa a Koh Tao i una aventura al tren

He estat uns dies desconnectada, fent una pausa del viatge. Pensant molt i amb molts dilemes. De les tres illes del golf de Tailàndia m’havien parlat molt de Koh Tao.

No tenia ganes de fer res. Així que m'he pres uns dies de calma i reflexió.

També de moltes videotrucades i una mica d'enyorar casa i els meus. Vaig fer un sopar amb els amics a través del mòbil, el que va comportar una nit desperta però alhora em va connectar i aportar molt.

Vaig coincidir amb l'Steven, el noi que vaig conèixer a la "parada" de busos. I han sigut moltes hores a un hostel que no estava malament, però una gran habitació amb un bon caos.

De cuidar-me i estar amb mi mateixa. M'ha anat bé!

De totes maneres l’aventura continua i m’ha fet tornar a sentir viva un llarg dia de transport. Una vegada més, quan menys m’ho esperava.

Agafo el ferri a Koh Tao direcció Chumphon.

Les onades no s’expliquen, anem volant! Salts i molt moviment. La tripulació repartint bosses pel mareig i un bon espectacle.

Per sort jo he tancat els ulls i he aguantat les dues hores del trajecte escoltant música tranquila.

D’allà tenia un transfer fins l’estació de tren. Tothom porta una enganxina a la samarreta depenent d’on va. No veig a ningú com la meva.

Al port ensenyo el tiquet i em fan pujar al bus. Llavors va apareixent més gent.

1 hora de trajecte amb un bus de dos pisos i una brutal posta de sol al fons mig tapada per cases i cables.

Arribem a l’estació a les 18.15h. El tren surt d’aquí 4 hores. Paciència!

He volgut agafar un tren nocturn per no fer tantes hores de bus asseguda a un seient.

Vaig a fer cua a la taquilla per preguntar si el bitllet que tinc és el correcte i assegurar-me que no necessito alguna altra cosa.

Apareixen dos nois amb motxilla, és el moment d'iniciar una conversa.

M’acosto a ells i els hi pregunto la hora del seu tren.

També venen de Koh Tao, s’han conegut al ferri. Son en Vincent (Alemanya) i en Benjamin (Austràlia).

La noia de l’estació ens confirma que el tiquet ja ens serveix per pujar al tren i proposen donar un volt per aquesta ciutat.

Anem junts a sopar, els tres “fried rice with chicken”. Un dia més arros amb pollastre.

Tarden bastant estona en portar-nos el menjar, mentrestant compartim històries.

En Benjamin i jo tornem cap a l’estació i en Vincent se'n va a donar un volt.

No hi ha massa res, seiem a fora, al terra però ens ataquen els mosquits. Decidim anar a dins i buscar algún racó per passar l'estona.

Juguem a cartes i m’explica tot el que porta en aquesta petita i màgica motxilla. Encara no entenc com hi caben tantes coses allà dins!

Anem passant l’estona, també li demano per escriure al meu diari i apareix ell també amb una llibreta.

Torna en Vincent, ell agafa un tren més tard.

Son les 22h, en 19 minuts surt el tren. Veig a la pantalla que ja ha arribat. Doncs a córrer!

Primer buscar la via, no és pas gaire fàcil. Pujar i baixar escales i molt riure. Hem tingut moltes hores com per haver de córrer ara..

Pugem al vagó buscant els llits. Wow! Welcome em diu..

El tren més autèntic que he pujat mai.

Show per pujar la motxilla al llit i per fer-hi cabre les coses. Em pregunto si no cauré d’aquí dalt?

En Benjamin està a un altre vagó, sort!

Xoquem la mà i quedem que ens veiem a Bangkok!

Tan natural però si hi penso bé, estic a Tailàndia, un tren nocturn ben autèntic de camí a la capital. La gran ciutat. Em fa respecte però alhora un gran repte a gestionar.

Son les 5 del matí, he dormit com he pogut, però encara prou bé.

Va passant una senyora dient una frase que evidentment no entenc. Encara falta una hora per arribar, però jo no puc dormir més. I si no em desperto?

Una nit de soroll, moviment i el llum obert. Però una nit diferent narrant una altra història viatgera.

Bon dia !