De Ruteng a Bajawa i una increïble posta de sol

M’han despertat els galls que no han parat des de les 6 del matí i l’escalfor tirant a calor del sol que ja travessava les cortines de la petita habitació.

Tenim l’esmorzar inclòs. Ens donen pa de motlle, un ou ferrat, síndia i dolça i boníssima pinya. Bonic de veure com viuen aquesta gent. La seva cuina és aquest garatge i qui sap com deu ser la seva vida?

A les 9 en Jo ens espera a la porta per seguir la ruta. Ens neguem a pagar a cada parada turísitca. La primera proposta és veure un “traditional village” i si paguem més farien una cerimònia per nosaltres. Preferim l'autenticitat de la gent del carrer o la família que ens ha ben acollit aquesta nit.

El guia riu cada vegada que li diem que preferim passar de llarg, jo no sé si ens enten gaire.. a vegades li pregunto x i ens respon z. Ho anem fent com bonament podem.

Ens diu que necessita un cafè, el pobre deu pensar que si no parem enlloc, haurà de conduir les 4 hores seguides.

Mentrestant ens acostem a un viewpoint que, per variar, també s’ha de pagar. Sort que tot és ben barat, aquí. Ja que hi som, fem alguna foto a tanta infraestructura feta pel turista.

A les 12 menys 5 ens diu, “lunch here” i nosaltres: “what?” Dinar, ara?

Li proposem parar una hora més endavant. No hi ha gaire res que ens motivi, sort dels supermercats alfa market. Comprem alguna cosa per picar i continuem fins la platja d’Aemere.

Carretera amunt fins a Bajawa. Descarreguem les motxilles, anem a buscar sopar (visca l’arros i el pollastre) i tornem que en Jo ens espera per portar-nos a veure la posta de sol.

INCREÏBLE. Difícil d’explicar. Tot i que més encara el ser allà present, jersei i pantalons llargs, el Volcà Inerie espectalcular al nostre davant i al fons el sol caient sobre el mar.

Moments per connectar i sentir com d’afortunades som d’estar avui aquí.

Ja de nit (poc passen de les 6 de la tarda), tornem al hostel a menjar el què ens haviem emportat i seguim amb la rutina de dutxa, trucades i descans. A casa tot just dinen.

Estic ja estirada al llit, tapada amb una manta. Sí, manta. És brutal canvi de temperatura del dia a la nit.. acabant d'escriure petites aventures d'avui al meu estimat diari.

Seguim !