De les dunes a la gran ciutat

Al cap de 6 hores de bus entre caixes i sacs arribem a Mui Ne. Ens deixen just al carrer del hostel que volem passar la nit.

Som a temps per fer el check-in. Encara amb jersei i pantalons llargs caminant per la sorra de la platja. La zona comú del hostel està plena de puffs i hamaques a sobre la sorra. Se sent el mar.

L'habitació…bastant autèntica i tots els llits amb mosquitera. Em pregunto, hi haurà molts mosquits? No cal esperar gaire estona per confirmar-ho.

Sopem allà mateix i “pujo a la Figuerassa” amb la mama.

***

Em desperto a quarts de 8, ahir em va quedar un bon gust de la zona on vam arribar. Almenys fora de grans ciutats. Em canvio i surto a correr per la platja.

I aquella sensació de després de la dutxa? És genial.

Vaig al super a veure si m’insipira alguna cosa. De camí també passo per un mercat.

Avui tenim cuina. Compro oli, patates i ous. Toca truita de patates.

Truco a la Marta des del super i li sembla una bona idea.

A la tarda tenim un tour a les dunes.

És una zona de vent, fins i tot tenen molins. S'han format unes dunes a prop de la costa.

Ens ve a buscar un jeep amb la música a tope. Passarem la tarda amb 2 noies i un noi més.

De camí a les dunes fem algunes parades, la primera tracta de caminar descalç per un petit riuet. Res a veure i res d’especial.

La segona tot de barques de pescadors.

I la tercera és la del “postu”. Tots els jeeps parats perquè els turistes es facin fotos al sostre o capó. Del dret i del revés. Jo m’hi nego. Em sembla super exagerat. Amb la Marta mirem l’espectacle mentres els altres es van fent fotos.

Un cop a les dunes, ells contracten un quad i nosaltres ens hi acostem caminant.

Ens diuen 40 minuts lliures i tornar al punt d’inici. Nosaltres seguim l’horari però els altres sembla que no.

Es comença a fer de nit i no arribem a veure les altres dunes (de color vermell) amb la llum del dia.

És bonic, està bé, però molt turístic. Una experiència més i curiosa alhora. No m’esperava trobar aquest paisatge a Vietnam.

Son les 6 de la tarda que arribem al hostel. Hi ha gana, sopo. Però no hi ha manera de fer-la passar. Vaig al super a buscar galetes i iogurts, demano un altre plat d’arros que la majoria acaba al tupper. Sopar d'hora implica anar a dormir d'hora, sinó entra la gana després.

***

Crec que m’adono més dels dies que passen quan escric al diari. Ja és l’últim dia de novembre i jo encara estic vivint aquest estiu etern. Quina sort!

Dedico bona part del matí a fer la maleta i cosir-ne una part abans de quedar-me sense.

Dinem d'hora i a les 12.30 sortim cap al carrer principal. En 10 minuts passa el bus.

Doncs com de costum, avui tenim 4,5 hores fins la ciutat. I segurament en seran més.

El bus és dels més nous que hem estat, també amb llits i per tant gens pesat de fer.

Al cap de 3 hores ens fan canviar a un bus vell i atrotinat de seient normal. Trànsit, cotxes, soroll i edificis al fons.

Arribem a Saigon, altrament coneguda com Ho Chi Minh.

Busquem un hostel per la zona, al primer ens diuen que no tenen disponibilitat, el segon no el trobem al maps i al carrer ningú ens pot ajudar, el tercer amb l’ajuda de moltes persones i uns quants volts a carrers estrets, el trobem. També està ple, però tenen un altre edifici a uns 2 minuts caminant amb llits disponibles.

Tenim una habitació nova i neta, 6 llits però les dues soles.

He de dir que la ciutat m'ha sorprès. M'ho esperava pitjor. Hem passat per algún carrer diferent, ple de llums i amb molta vida. També hem creuat un parc on tothom estava fent tot tipus d’esports i el barri sembla tranquil i segur. Ara, als carrerons has d’estar alerta de no xafar cap panerola.

Després de la dutxa sortim a sopar. Un lloc que ens convenç però en comptes d’un plat ens porten una tapeta "ai senyor". Hem de buscar un altre restaurant per sopar de veritat.

Tornem al hostel.

***

El primer que fem avui és buscar oficines de busos per informar-nos de les opcions que tenim. Al final hem decidit canviar de país. Però tornarem a Vietnam per fer el delta del Mekong.

Només sortir del hostel tot de locals venent fruita, verdura, carn i peix.

Al final del carrer un mercat. Em podria perdre hores per aquests llocs. Em sembla molt interessant veure part del dia a dia d’aquesta gent. També la varietat de productes que tenen i el conjunt de tot que ho fa tota una experiència.

Seguim amb la intenció del bus. Comparem preus i evidentment al més barat (per molt poca diferència) reservem. Per aquest mateix migdia.

Fem una volta pel centre i anem a dinar.

Ara ja al bus, aquest, però, seient normal tot i que ben ample i còmode. Ens espera una llarga tarda …

Cambodja, here we come!