Celebrant el Nadal al Mar del Corall. Whitsundays i la Gran Barrera.

A les 7 del matí anem cap al port, la tripulació amb el gorro de pare noel i pantalons curts. Sembla ser 25 de desembre, ens n’anem a passar el dia a la Gran Barrera de Corall.

Gairebé 3 hores de vaixell mar endins fins a l’outer reef. Tenim 4 hores de temps “lliure”. Aprofitem que tothom se'n va a l’aigua per dinar primer. El dinar de Nadal, tan simple però molt especial a bord d’un vaixell al Mar del Corall.

Pugem a un vaixell observatori per veure el corall des de la barca a través d’unes finestres, apareix algún peix bastant gran però el moment de la veritat arriba després: posar-se els uniformes d’una barreja entre spiderman i astronauta per protegir-nos de les meduses. També aletes, ulleres i tub… tot un procediment per finalment tirar-nos a l’aigua.

El mar està mogudet i l’aigua va xocant a la cara. El papa té problemes amb el tub i les ulleres quan li entra aigua i jo per enfonsar-me amb l’armilla salvavides per poder fer algún vídeo decent. El peix principal ha sigut el Joan, que no ha parat en tota l’estona.

Passem una hora i mitja mirant corall i peixets. He de dir que no m’ha impactat tant com esperava. Segurament perquè vinc d’Indonesia i vaig tenir la sort de veure altres zones de corall i molts tipus de peixos. Tot i així, saber apreciar el lloc i saber que veus una petita part d’alguna cosa molt més gran és increïble. Als papes i al Joan els ha agradat molt, realment és únic al món.

Tornem a Airlie Beach amb un mar bastant mogudet escoltant nadales a la coberta del vaixell.

Tornem al càmping, mentres preparem el sopar hem estat parlant una estona amb tres xilenes que porten 3 anys vivint i viatjant.

***

Es desperta un nou dia, avui amb més calma. Anem al supermercat i fem 4 o 5 voltes buscant aparcament al port.

Sortim a les 11.30h direcció Whiteheaven beach. Una vegada més tapats amb la tovallola del fred que fa amb l’aire condicionat.

Abans d’arribar, dinem els entrepans que portem i a mig fer veiem que tothom baixa del vaixell. Resulta que s’ha de fer transbord a Hamilton Island i nosaltres no ens n’hem enterat. Canviem de vaixell i arribem a una gran platja de sorra blanca i aigua blau turquesa. La típica imatge que tots ens imaginem.

Hem descobert que podem fer servir taules de padelsurf. Som els primers en baixar i n’agafem una el Joan, la mama i jo. De nou, un fart de riure.

Per entrar a l’aigua ens hem de posar una altra vegada els uniformes per les meduses i cada dos per tres ens fan el toque perquè amb el padelboard ens n’anem massa lluny.

L’espectacle de la mama intentant pujar de peu a la taula o per tornar a la platja quan el vent sen’s ha emportat. Un entorn preciós i diferent. Una experiència més per explicar.

El Joan surt abans de l’aigua i es troba una mena de dragó a les motxilles. Més tard quan sortim torna a aparèixer. Poca gràcia.

El papa se n’ha anat al mirador mentres els tres peixos de la família intentavem gestionar el padel amb el vent en contra.

Agafem el dron i el fem volar cap a la zona de la platja que no hi ha ningú. Han sortit coses molt boniques.

És hora de tornar, berenem al vaixell i directe a buscar la caravana per conduir les 2 hores que tenim fins al càmping d’avui.

Travessant el Port el papa i el Joan es miren quin seria el seu vaixell de luxe dels tants que estan amarrats.

Sortint d’Airlie Beach ens para la policia per un control d’alcoholèmia, fan bufar al papa i continuem.

Quina bonica posta de sol, quina llum i quin moment!

Quan ja fosqueja, canviem de conductor i em toca lidiar amb la nit, els cangurs o altres animalons que poden creuar i la carretera que d’un moment a l’altre es converteix en una mena de pista de sotracs.

Les nadales que escoltem de fons acompanyen el moment, he de dir que molt especial i únic.

Al costat de la parcel.la apareix un cangur. Els lavabos plens de bitxos i altres insectes voladors. Quina festa!

Em toca fer el sopar, o almenys bullir l’arros. Sempre que podem aprofitem les cuines dels càmpings per no gastar el gas que portem. Avui resulta que el fogonet que he fet servir era d’uns nois que l’havien deixat a la cuina compartida mentres devien estar sopant. Se n’ha adonat el Joan quan més tard volia anar a fer els ous ferrats i els nois que fregaven els plats l’havien agafat. Han estat allà mentres cuinava, però poc me n’han dit res haha.

Sopem i fem un tetris de coixins per intentar muntar el llit de baix. Avui no tenim electricitat i sense aire la nit al galliner pot ser calorosa. No hi ha manera.

Aprofito per actualitzar-vos que el problema de les goteres resulta que no és de la pluja, sinó del dipòsit d’aigua calenta. Després de 3 dies de correus amb l’empresa de lloguer ens informen que fins el dia 31 no ho podran arreglar. Ja que coincideix quan passem per la gran ciutat. Doncs res. Seguim!

Aquí un dia més que s’acaba. Sense canelons però ben contents!

Bona nit!