Cascades i la selva del nord de Lombok

I ja novembre. Decidim marxar ja cap al nord. El mal de cap del transport aquí ens està costant! Des de l’allotjament ens aconsegueixen un driver per anar fins a Senaru, al nord de la illa.

Tenim bastant clar que no farem el Mount Rinjani. El volcà de 3.700m. ens sembla massa exigent per l’entrenament que portem últimament jeje.

Plou durant tot el trajecte. Tot és verd, humid i profund. La selva.

De camí hem de treure un arbre del mig de la carretera per continuar.

Arribem ja passada l’hora de dinar, aprofitem per videotrucar-nos amb la Lídia i anem a dinar a un warung ben valorat d’aquí al carrer. Més arros i més pollastre!

Tornem a l’allotjament a posar les coses a lloc, escriure diari, fer una pausa i recuperar forces.

Tot i estar de viatge el dia a dia esgota. Hi ha dies que no fem gaire res però la gestió, el temps i el estar fora de casa es nota. De totes maneres, ara mateix no ho canviaria per res del món.

Sortim a sopar i a dormir!

Banana pancakes amb xocolata i un plat amb síndria i mango per esmorzar.

Avui anem fins les cascades, sortim caminant des de l’allotjament. Estem soles, camí pel mig de la selva de baixada fins la primera cascada. Seguim pujant i baixant envoltades de verd, creuant el riu diverses vegades fins a la impactant Tiu Kelep Waterfall.

Desfem el camí de tornada i amb l’ajuda del noi de la home stay reservem un driver per baixar fins a Bangsal Harbour. El Port per anar a les illes Gili.

Només baixar del cotxe ja ens atabalen amb preguntes perquè anem a les seves barques.

Un d’ells ens diu que en 2 min surt l’últim, que és època de pluges i no n’hi ha cap més tard de la 1 que llavors som.

Li pregunto el preu, ens diu 15€ cada una. Ens hi neguem. No pot ser, hem llegit que hi ha opcions molt més barates.

Busquem la taquilla oficial i aconseguim el public boat, de fusta i assegut gairebé a l’aigua per menys d’1,5€. Som les úniques turistes, ho hem aconseguit!

El dia continua al proper post 😉