Arribada a Flores

Crec que estava tan emocionada després d’escoltar les històries dels companys del hostel que no podia dormir..

4 hores més tard, a les 5.15h sona el despertador per marxar cap a l’aeroport. Hi anem amb en Christoph així que tan sols hem de pagar 2,3€ per 40 minuts de grab.

5.30 am i ja és de dia!

Fem temps esmorzant a l’aeroport el què encara teniem de la compra al super i aprofitant per dormir les 2h30 de vol fins a Flores.

Sortint de l’aeroport ens persegueixen tots els locals cridant “taxi” “taxi”. Realment no tenim cap idea de com arribarem al hostel, però a tots els diem que no. L’app del Grab només hi ha motos i encara no n’estem convençudes. Un ens acompanya tot el camí fins a la sortida baixant el preu, cada vegada més. Llavors comencem a negociar entre tots. Acordem un preu i ens deixa amb el cotxe a la porta del hostel.

Molt diferent a Jakarta però mantenint aquella essència.

Després de descarregar motxilles busquem on dinar. Trobem un bon lloc per començar a provar algún plat local i amb unes boniques vistes al port.

Tarda de descans, dutxa, trucades i valorar opcions pels propers dies a la illa.

Ens acabem el què ha sobrat del dinar per sopar al hostel i a dormir d'hora. Compartim habitació amb 4 persones més. Una d’elles d’Estats Units que com no, viatja sola.

***

El taxista ens va organitzar un conductor pels 6 dies que passarem a Flores. El preu ens sembla correcte i estem tranquiles de no fer eternes hores de moto amb les motxilles. Ja que cap de les dues n’ha conduit mai alguna.

En Jo serà el nostre company per l’illa. Cal dir que ens està cuidant molt i ens porta als llocs més autèntics durant el camí.

Hem parat a unes cascades que no baixava aigua perquè venen de l’època seca, però el camí ha sigut entretingut i bonic.

Passant amb el cotxe, sembla estar mirant un documental en directe. La gent i els seus poblats.

Es veu que hi ha un camp d’arros que sembla una teranyina. A tot arreu fan pagar la turistada, hem decidit no anar-hi i el guia ens ha acostat al camp des d’una altra banda on hem pogut caminar fins la diana de la teranyina amb uns nens que al veure’ns passar ens han volgut acompanyar.

També hem comprat mandarines i mangos a una senyora que tenia una paradeta. Us asseguro que avui mateix començo la dieta del mango.

Passem nit a Ruteng. Aquí hem donat un volt pel mercat local i que tant autèntic! Llàstima que no es poden transmetre les olors a través de les pantalles…..

Només dir-vos que a sobre un mostrador, al costat de la fruita i verdura un senyor s’estava tallant les ungles. Hem vist peix, com fan tofu i parts d’animal a sobre mostradors plens de mosques. Ja us ho podeu imaginar. El sostre ple de teranyines ben reals i fins i tot la secció del pollastre. Amb tots ells allà al mig, cada varietat amb un preu.

El seu conjunt ha fet que fos tot una experiència i molt recomanable.

Crec que erem les úniques turistes per allà dins.

El hostel ens ha sorprès positivament. Compartim habitació amb un holandès i una alemanya que també ens expliquen les seves aventures tot sopant a la cuina / garatge.

Estem tots sorpresos pel vent que fa i com ha refrescat. Tant que necessitem un jersei. Estem a gairebé 1200 metres! Els núvols estan enganxats a les muntanyes.

Son les 21.53 de dilluns 24 d’octubre 2024, ben feliç d’estar vivint aquesta super aventura que tot just ha començat!

Bona nit :)